L'art contemporani rus, més enllà del petroli i el futbol

Madrid.La participació de Rússia a Arco ha estat una de les grans novetat de l'edició d'enguany de la fira. I no ha cridat l'atenció perquè cap magnat com Roman Abramòvitx hagi viatjat a Madrid per comprar alguna de les obres més cares a la venda o un club de futbol, o totes dues coses. Amb motiu de l'any dual 2011 d'Espanya a Rússia i de Rússia a Espanya, Daria Pyrkina, comissària del Centre de les Arts Contemporànies de Moscou, ha seleccionat, sota l'epígraf de Focus: Rússia , una quinzena de galeries i institucions que ofereixen una panoràmica de la situació del mercat de l'art a Rússia.

A diferència, però, del països que en altres edicions han visitat Arco com a convidats, l'objectiu de la presència russa a Arco no és tant presentar els seus artistes a l'estranger com mostrar el potencial de la reconstrucció i el desenvolupament del teixit institucional al voltant de l'art contemporani que s'està portant a terme des del 2005. I, a més, posar l'accent en com les tendències de l'art contemporani rus, deixats enrere els imperatius del realisme socialista, dialoguen amb les de l'art occidental.

Promocionar i exportar el talent

"El fet que els artistes russos siguin primer coneguts a l'estranger i després al seu país és un fet que està començant a canviar", afirma Pyrkina, després de posar en relleu la dificultat de fer de comissari en una fira comercial. I va afegir que ha volgut presentar a Madrid el marc en què treballen els artistes contemporanis russos, tant els més consolidats com els que, gràcies als ajuts de les institucions, estan començat a fer carrera dins i fora de Rússia.

Malgrat que els anys 90 van ser complicats, com va recordar Pyrkina, la política de la perestroika va posar les bases per recuperar el mercat de l'art a Rússia. I des d'aleshores, el col·leccionisme d'art rus, també en l'àmbit internacional, no ha deixat de créixer. Ara, com que gaudeixen d'una situació econòmica menys afectada pels rigors de la crisi que altres països europeus, pot seguir creixent.

Per oferir una visió prou completa de tot el moviment que s'està produint al voltant de l'art contemporani, Pyrkina ha reunit galeries d'art, museus i fundacions i organitzacions sense afany de lucre. Per exemple, les galeries Aidan, Arka, M&J Guelman i XL van ser de les primeres que van obrir les portes després de la caiguda de la Unió Soviètica, i ja han tret el cap a altres fires internacionals. Més recentment es van inaugurar altres establiments, com la galeria Paperworks, especialitzada en obra sobre paper.

Pel que fa als museus, el Museu d'Art Modern de Moscou es va inaugurar el 1999 i la seva tasca ha trobat relleu en iniciatives com el programa 20/21 de l'Hermitage de Sant Petersburg. I entre les institucions que donen suport als artistes per produir i difondre les seves obres destaquen la Fundació Ekaterina i, la més jove, l'Institut Victoria, obert el 2009.