L’art sacre de Catalunya, quin bé de Déu!

Els bisbats impulsen la marca Catalonia Sacra per visibilitzar el patrimoni i atreure visitants

El primer monument català que apareix a les guies internacionals i també el primer del rànquing de visitants de Catalunya és patrimoni eclesiàstic: la Sagrada Família va rebre l’any 2014 prop de 3,3 milions de visitants. L’escultural església de Gaudí és un imant tan potent que atreu totes les mirades i sovint impedeix observar els marges de la fotografia panoràmica dels atractius culturals catalans. Si hi fem zoom, la foto mostra que el 80% del patrimoni monumental inventariat per la Generalitat és d’arrel religiosa. I també que un 12,5% dels béns culturals declarats d’interès nacional -és a dir, els que tenen la màxima qualificació arquitectònica; la següent seria de la Unesco- són de titularitat de l’Església, i cal imaginar una llista molt més llarga de béns de menys catalogació.

Les xifres assenyalen dues realitats: que l’Església té un ingent patrimoni d’interès cultural i que té una gran qualitat patrimonial. Però si mirem els rànquings dels elements turístics més ben valorats de Catalunya, només hi ha set edificis religiosos que se situïn al top 50 i que apareguin en guies turístiques, catàlegs i xarxes. Per a aquest gran públic, no existeix res més enllà dels grans titulars -la Sagrada Família, les catedrals de les capitals, Santa Maria del Mar, Montserrat i Poblet-. Aquest fenomen no és específic dels edificis religiosos. Passa el mateix amb els museus: els 10 principals museus i col·leccions del país s’enduen el 40% dels visitants i el 70% dels ingressos del sector. L’objectiu, en tots els àmbits, és que els hits serveixin d’element tractor per conduir visitants a nous destins menys evidents i populars.

Catalonia Sacra va néixer el 2012 per ordenar i reactivar el patrimoni del “rerepaís”, diu Dani Font, coordinador d’un projecte impulsat pels deu bisbats catalans que es gestiona des de l’Albergueria (el centre de difusió cultural del bisbat de Vic). “Hi ha milers d’esglésies, milers, perquè només el bisbat de Vic en té 1.200 -afegeix-, que no són tan monumentals com la Sagrada Família però que tenen el mateix valor cultural: hi ha retaules, pintures, orfebreria, són boniques i expliquen un país. I tot això no s’explicava. I tot això és important”.

Pensar en el visitant

Obrir esglésies i explotar la dimensió turística dels edificis

“Els seus reptes eren crear marca, incorporar-hi propostes, jerarquitzar-la i garantir la visita”, afirma Joan Pluma, director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni. Un dels problemes més greus del patrimoni de l’Església era molt bàsic: resultava un malson per al visitant intentar esbrinar llocs, atractius, telèfons i horaris sense cap base de dades unificada. I quan després de molt gruar s’havia planificat la ruta, es trobava l’església tancada. Catalonia Sacra, a través de la seva web, unifica l’oferta, li dóna un relat i ofereix informació sobre els elements del patrimoni de l’Església.

Esglésies com la de Sant Miquel de Marsinyac (Navès, Solsonès) i la de Matamargó (Pinós, Solsonès) conserven cinc retaules barrocs. El bisbat de Solsona és el que té una concentració més alta de retaules barrocs, però també és una zona rural de 177 parròquies amb moltes esglésies i capelles segellades i aïllades. “Són magnífiques, però no podem tenir-les obertes perquè passarien dies sencers sense que ningú se n’adonés”, diu mossèn Lluís Prat, delegat de patrimoni cultural del bisbat de Solsona. “Fins i tot ens és difícil restaurar-les perquè els ajuts de la Generalitat depenen de si l’església està en ús”, diu.

Per reactivar-les, s’han decidit a organitzar-hi cada mes una visita guiada. De fet, Catalonia Sacra s’alimenta de les propostes que hi aporta cada bisbat. Això inclou activitats especials, com visitar les teulades de la catedral de Vic o entrar a les sales privades del Palau Episcopal de Solsona, i també nous itineraris. Aquest 2015 hi ha una quarantena d’activitats amb el calendari ja fixat i cada any cada bisbat afegeix una nova ruta a l’oferta. Totes queden disponibles al seu catàleg, per si ho sol·liciten grups concertats.

Per primera vegada es trenca la dinàmica d’aïllament de cada bisbat i alhora es comença a pensar en l’ús del patrimoni més enllà de la litúrgia. “L’oferta d’activitats posa l’accent en el valor cultural, mentre que el catàleg que oferim té una dimensió més turística”, reconeix Font. Com que moltes vegades l’església és l’únic element monumental que tenen pobles i comarques, també volen connectar-se amb operadors que facin propostes d’oci per “posar el patrimoni a disposició de la societat”, diu Font.

A vegades pot ser tan fàcil com deixar unes claus als propietaris de la casa rural més pròxima. “En els inicis del boom del turisme rural va ser evident que un dels valors afegits era poder visitar els monuments de l’entorn, i molts estan vinculats al patrimoni religiós. La dificultat és com articular-lo i fer-lo visitable”, explica Sílvia Aulet, professora de turisme cultural de la Universitat de Girona.

Crear un relat propi

Formen experts per “explicar bé la naturalesa del patrimoni”

Un dels laments clàssics dins de la mateixa Església era: “Tenim molt patrimoni i no l’expliquem mai, i ens queixem perquè qui l’explica ho fa malament o des d’una òptica que no ens convenç”, revela Dani Font. Per poder controlar com s’expliquen els elements de religiositat, els bisbats han optat per formar els seus propis guies, que entren en una borsa d’historiadors i guies turístics disponibles per a cada zona. “Volem explicar bé la naturalesa del patrimoni. Explicar per què serveix més que quina cara fa. La gent pot saber de quin any és un retaule gòtic però no tenir ni idea de per a què servia un retaule”, diu el coordinador de Catalonia Sacra.

Joan Pluma ho troba adient: “No s’amaga la funció que el patrimoni pot fer en l’activitat pastoral de l’Església. És a dir, no estan inventant només una marca turística, sinó que posen el patrimoni al servei d’una acció que creuen que han de desplegar”. Així no es desvincula continent de contingut, cosa que també té sentit tenint en compte que la gran majoria del públic que atreu és català i de l’interior, si bé els últims tres anys el turisme interior s’ha ensorrat de manera “cruel”.

“S’ha de pensar en el visitant que hi va per qüestió de fe o per interès intel·lectual”, recomana Pluma. Els elements tractors que Catalonia Sacra utilitza per atreure el públic són les catedrals. “La catedral té un significat teològic important, perquè és la seu del bisbe, però a més sol ser un cúmul de patrimoni”, descriu Font. Al seu voltant hi situen les rutes de cada bisbat pel seu propi territori. I tenen en projecte desenvolupar propostes globals, com una ruta pels monestirs de Catalunya, pel romànic o un viatge pel top 10 del patrimoni eclesiàstic del país. Això sense oblidar que elements de Catalonia Sacra ja formen part també d’altres rutes ideades per la Generalitat, com la del Cister o la del 1714. “Esperem que l’activitat turística ens permeti engrandir Catalonia Sacra”, adverteix Font.

Economia d’escala

Obtenir recursos per rehabilitar el patrimoni

Catalonia Sacra també servirà per crear una economia d’escala dins dels mateixos bisbats: part dels recursos obtinguts en la visita se’ls quedarà la parròquia per alimentar la rehabilitació del seu patrimoni. Aquesta és la segona pota de Catalonia Sacra: a més de “difondre el patrimoni”, ha de “generar una activitat turística que aporti diners”, diu Font.

Des del departament de Cultura, que segueix aquesta mateixa línia a escala nacional, els aplaudeixen. “L’Església comença a entendre i a compartir la necessitat de ser capaç de generar els seus propis recursos per mantenir el seu patrimoni. Trenca la idea que sempre es necessiten recursos aliens”, diu Pluma. L’equació és fàcil: si es tenen recursos es pot anar més enllà de la simple rehabilitació, donar usos als edificis i incloure-hi museïtzacions, que atreuen més visitants. És un peix que es mossega la cua. De moment, l’inventari d’activitats i monuments que té catalogats Catalonia Sacra encara és limitat.

Turisme d’introspecció

La tendència és creixent a escala mundial, d’entre un 5% i un 10%

Segons l’Organització Mundial del Turisme, el turisme religiós té una clara tendència a l’alça, d’entre el 5% i el 10%. “Als països catòlics i a Catalunya també creix, però no pels mateixos motius. Aquí no en podem dir turisme religiós sinó espiritual, vinculat no a la devoció sinó a un viatge interior”, diu Font. Ho certifica el director general de Patrimoni: “Hi ha una demanda d’un turisme específic associat a la religiositat, la introspecció, la contemplació, la meditació. S’ha notat a les hostatgeries de Poblet i Vallbona de les Monges. Una de les activitats que tenen més prèdica a Escaladei és una jornada de meditació”. La lectura del director general de Patrimoni és netament optimista: “Tenim possibilitats de creixement molt elevades de tot el que acompanya els principals atractius del país”. És l’hora de fer pujar la segona divisió a primera.

Més continguts de