ART

L’art visible i l’invisible de Pablo Picasso

Anàlisis científiques practicades a sis obres de joventut mostren l’exigent procés de creació del pintor

Com que l’època blava està considerada el primer període genuí de Pablo Picasso, les descobertes d’imatges ocultes que s’han fet en obres destacades d’aquest moment han tingut molt ressò. Però fins i tot les que va fer a la Corunya, abans de traslladar-se a Barcelona i sota la tutela del seu pare, també amaguen sorpreses. El Museu Picasso i la Universitat de Barcelona van fer públics ahir els resultats dels estudis que s’han realitzat a sis retrats del fons del museu per aprofundir en el coneixement de la col·lecció permanent. Fins i tot una de les més primerenques, Home amb boina (la Corunya, 1895), no és del tot el que semblava: a sota hi ha dos coloms, el tema per antonomàsia de José Ruiz. La cap del servei de conservació preventiva i restauració del Museu Picasso, Reyes Jiménez, no descarta que Picasso pintés damunt un quadre del pare. “Això ens obre un camp enorme d’interpretació: haurem de continuar amb els estudis d’aquesta obra nostra i obrir una línia de treball estudiant obres del pare”, afirma Jiménez.

“Pablo Picasso no reutilitzava les teles per una qüestió econòmica, no vull ser tan simplista. Buscava la textura i la forma que li donava la superfície d’una obra acabada, com si la tela fos un objecte trobat”, subratlla l’experta. Les obres es van analitzar amb sis tècniques diferents in situ al Museu Picasso amb el laboratori mòbil Molab durant cinc dies el juliol del 2013, i el tractament de les dades obtingudes es va perllongar durant un any i mig. “Els estudis ens donen informació sobre l’artista, el context cultural i el geogràfic. Els materials disponibles no eren els mateixos a la Corunya, a Barcelona i a París”, diu el doctor José F. Garcia, del grup de caracterització material del patrimoni de la Universitat de Barcelona.

Reyes Jiménez també ha comprovat que Picasso trossejava les acadèmies que feia a la Llotja i les aprofitava per fer-hi altres obres, com és el cas d’ Home a l’estil d’El Greco (Barcelona, c. 1899). Però l’obra més complexa de les estudiades és Josep Cardona i Furró (Barcelona, 1899): a sota s’hi ha pogut trobar un interior ombrívol en la línia d’ Al costat de la malalta, també propietat del museu, i un terrat de Barcelona del qual, gràcies als estudis, s’ha pogut recrear el cromatisme lluminós que tenia.

Els rastres de pintura que s’han pogut detectar a sota de la capa de blanc de plom que va posar en perill la conservació de Carles Casagemas (Barcelona, 1899-1900) és probablement un altre paisatge, potser pintat a Horta de Sant Joan el 1898. “A vegades, investigacions com aquesta s’inicien amb una observació a simple vista”, diu Jiménez. La peça central de l’estudi és Autoretrat amb perruca (Barcelona, 1900) i la resta de retrats seleccionats no són aleatoris: s’ha volgut crear un marc de referència que es remunta a quan Picasso aprèn a pintar a la Corunya i als canvis que experimenten les estructures de les seves obres, cada vegada més complexes, a la Barcelona del tombant de segle, quan l’artista malagueny s’integra a la vida cultural barcelonina. D’ Autoretrat amb perruca, els estudis han permès observar com l’artista va pintar al damunt d’un home amb barret, que potser és el periodista i escriptor Pompeu Gener, i que va afegir la perruca a un autoretrat més convencional.

“Busquem conèixer la col·lecció des del punt de vista material amb dades objectives, que moltes vegades confirmen les nostres sospites”, conclou Jiménez. El detall dels estudis s’exposarà divendres en el simposi Picasso jove: l’evolució de l’artista a través de la seva paleta. A més de Jiménez i García, també hi participarà Aviva Burnstock, l’experta del departament de conservació i tecnologia del Courtauld Institute of Art, que explicarà les vicissituds de Nena amb un colom. A sota amaga una figura asseguda amb el braç allargat relacionada amb l’obra del Metropolitan Dona a la font.

Més continguts de