26/05/2015

L’arxiu d’Enric Miralles, a cor obert

2 min
01. Benedetta Tagliabue davant d’un dels plànols del barri de Santa Caterina. 02. L’espai expositiu de la Fundació Miralles mostra projectes urbanístics realitzats al llarg de 30 anys al despatx EMBT.

BarcelonaNomés descobrir l’espai que l’estudi d’arquitectura EMBT ha destinat a la Fundació Miralles, ja és tota una troballa. La finca del Barri Gòtic, al passatge de la Pau de Barcelona, té al pis principal el despatx d’arquitectes ara liderat per Benedetta Tagliabue, que treballa majoritàriament inventant projectes internacionals. A les antigues cavallerisses de la casa hi ha un magatzem on s’apilen caixes de fusta que guarden com tresors tots els materials utilitzats per a cada projecte. I amagada en un lluminós entresòl, una sala d’exposicions que manté viu el llegat artístic i espiritual d’Enric Miralles. Aquí és on s’exposen algunes d’aquestes misterioses caixes de l’arxiu: els secrets a cor obert.

“La fundació no vol ser una institució. És un espai familiar, i una manera d’obrir les portes de casa perquè es pugui veure el que fem i hem fet a l’estudi”, deia Tagliabue. I el que ara mostren són alguns projectes de regeneració social i urbana que han dut i duran a terme des del despatx Miralles-Tagliabue, des del famós Mercat de Santa Caterina fins a Can Ricart, que va quedar paralitzat. L’exposició Urban Regeneration 1992-2022 -que després viatjarà a la Biennal d’Urbanisme i Arquitectura de Hong Kong- compta amb material original on es pot veure el traç de Miralles i la seva manera artesanal de treballar. Per exemple, per transformar el barri de Santa Caterina va dibuixar els blocs de pisos per decidir quins desapareixerien, va traçar carrers i va aixecar una gran maqueta, va fer sèries d’edificis amb petites variacions, mapes superposats, fotografies... Tot surt a la llum vint anys després d’iniciar el projecte i quan en fa quinze de la mort de l’arquitecte. Segons Tagliabue, el Macba tenia prevista una exposició sobre el seu procés de treball per al 2016. “Espero que tiri endavant”, diu Tagliabue.

Dels treballs exposats, n’hi ha que se centren a refer àrees portuàries o zones d’aigua per convertir-les en ciutat. Bremen és un dels projectes més antics, tot i que no es va realitzar: encara avui Tagliabue el troba “utòpic” i també pioner, perquè li recorda la High Line de Nova York. També s’hi mostra el HafenCity d’Hamburg, avui un parc molt concorregut, i la maqueta del futur Yeouido Riverside Park de Corea del Sud. Dels projectes de terra, destaca el Parc dels Colors de Mollet del Vallès (Tagliabue en denuncia l’abandó de les administracions) i les parades de metro que han dissenyat per a París i Nàpols. En tots dos projectes, a més de tenir utilitat subterrània com a estació, tindran projecció a la superfície amb un parc i un edifici singulars que han de servir per regenerar l’entorn. A través de materials i collages es pot veure què els inspira i com investiguen amb elements constructius.

La regeneració urbanística i social també centrarà el programa de postgrau que duu a terme la fundació amb la UPF i un cicle de conferències en les quals hi ha convidats com Richard Rogers i Jean Nouvel. “És un tema molt important i molt actual”, conclou Tagliabue.

stats