Cultura 25/09/2016

Leiva fa teràpia amb el rock a 'Monstruos'

El to reflexiu predomina en el tercer disc en solitari de l'ex-Pereza

X.c.
2 min
Leiva, en una imatge promocional del disc Monstruos.

BarcelonaLeiva diu que creu que ha après a esperar. Si més no, ho canta a Guerra mundial, una de les cançons del disc que acaba de publicar, Monstruos (Sony). “Darrere d’aquesta frase hi ha moltes hores de teràpia i una assignatura pendent que té a veure amb la vida que voldria dur. Es tracta d’aprendre a esperar i no voler tenir el control de les coses”, diu el músic madrileny nascut el 1980. Aquest caràcter més reflexiu predomina en el tercer disc en solitari de l’ex-Pereza, un treball d’accent musical argentí que parla de la desesperació amb tranquil·litat i fins i tot humor. “No m’estranya que el disc tingui la mateixa influència argentina que espanyola. A l’Argentina hi vaig sovint, i quan era una criatura vaig compartir l’institut amb un paio que em passava discos de Pescado Rabioso, Spinetta, Redonditos de Ricotta i Charly García”, recorda Leiva, que tanmateix no oblida “el manual” que sempre consulta: els Beatles. “Són els que més m’han impressionat musicalment, gairebé ho tenen tot, i no puc sortir-ne. De fet, fins i tot m’obligo a no fer parts musicals que recordin els Beatles. El meu productor, Carlos Raya, em fa treure tres o quatre parts de guitarra de l’estil de George Harrison per disc”, reconeix.

Com en els treballs anteriors, Diciembre (2012) i Pólvora (2014), Monstruos té també secció de metalls perquè, segons Leiva, “tenen un paper molt important en el so, en alguns moments dramatitzen i en d’altres aporten un caràcter més de soul o més argentí, més d’himne”. “Dur una secció de metalls és un luxe que m’he pogut permetre. En directe, en comptes de portar unes pantalles de leds m’estimo més invertir en metalls”, explica. Així serà en una gira que començarà a finals d’octubre i que arribarà a la sala Razzmatazz de Barcelona el 2 de desembre.

Productor de Joaquín Sabina

La gira de Monstruos coincidirà amb tot un repte per a Leiva: la producció del nou disc de Joaquín Sabina. “Les coses vénen com vénen, i no podia dir que no a un treball tan maco com el del Joaquín. Quan em va trucar em va dir: «Vull que facis el meu disc, que agafis el timó d’aquest vaixell, que m’ajudis a fer les cançons, que les passis pel teu filtre i que les portis al lloc que tu tens al cap». És una mica el que Johnny Cash va fer amb Rick Rubin: fer confiança en algú més jove”, explica. Un exemple il·lustra el caràcter d’aquesta col·laboració amb Sabina. “Acabo d’arranjar una cançó que estem fent plegats bastant influenciada per The Divine Comedy, i a ell l’hi ha encantat”, diu Leiva.

stats