L’empremta artística i amistosa que Picasso va deixar a Perpinyà

El Museu Rigaud reobre amb una mostra del malagueny

El Museu d’Art Hyacinthe Rigaud de Perpinyà obre avui les portes després d’una remodelació que ha durat tres anys amb una exposició que no pot ser més adequada. Abans de museu, l’edifici va ser el palau dels Lazerme, i Eduard Vallès, conservador del Museu Nacional d’Art de Catalunya i comissari de Picasso-Perpinyà. El cercle de la intimitat, 1953-1955, treu a la llum per primera vegada en una exposició les obres que Picasso hi va realitzar durant les estades que hi va fer entre el 1953 i el 1955. Eren moments convulsos per a l’artista malagueny, perquè s’havia separat de Françoise Gilot -va ser l’única dona que el va deixar- i l’any següent va començar la relació amb Jacqueline Roque, el començament de la qual no va ser fàcil. Com a curiositat, se’ls pot veure tots tres en una fotografia feta durant un dinar al palau dels Lazerme el setembre del 1954.

El més innovador de l’exposició són un reguitzell de petites obres que s’havien mantingut ocultes durant més de 60 anys, provinents de dues col·leccions particulars que Picasso va fer mentre estava de vacances amb la família de Lazerme, i amb les quals trencava amb la rutina de treball, com papers retallats i dibuixos de petit format. També es pot veure un Picasso relaxat i somrient en diversos fragments d’unes filmacions inèdites. Per acabar d’arrodonir aquesta mirada tan pròxima, Vallès ha trobat un poema del malagueny al llibre de visites dels Lazerme, que traduït al català diu així: “Quin culet tan bonic té el sol / El tall de síndria de la lluna se’l menja / al plat de crancs dels seus ulls de mora. / Les cintes de colors del sucre de la seva boca / toquen el xiulet d’alarma del ram de fregits que / socarra l’arròs amb pollastre del mar fet / miques i allargassat sobre / els llençols mullats de la seva cabellera blava. / Quina gràcia té el temps que passa / per la seva mirada vestit de màscara i ballant”.

Picasso, també fotògraf

Una altra descoberta que ha fet Eduard Vallès és una fotografia feta pel malagueny en què es pot veure com va convertir un peu d’ànec, un medalló i un trosset de paper en una vella que fa mitja. Malgrat que va ser una obra gairebé accidental, se la va prendre molt seriosament. Picasso la va fer durant una visita a l’estudi del fotògraf Raymond Fabre, que va documentar les seves estades a Perpinyà. Quan el seu ajudant li va fer una broma, Picasso es va enfadar: “Estic treballant, res de bromes”, li va etzibar.

Aquestes peces més íntimes només són una de les capes del recorregut. El cercle es va eixamplant: també hi ha quatre retrats més elaborats que Picasso va fer a Paule de Lazerme vestida de catalana i que la família va donar al Museu Hyacinthe Rigaud, i més retrats, però de diferents èpoques, d’intel·lectuals i artistes que van passar per Perpinyà, com Jean Cocteau, el marxant Kahnweiler, el poeta Max Jacob i el músic Déodat de Séverac. Eduard Vallès també ha volgut recordar Totote, la vídua de Manolo Hugué, perquè va ser ella qui va presentar Picasso als Lazerme. “Ella acull Picasso quan Françoise el deixa, i comença una relació forta amb els Lazerme a través d’ella”, recorda Vallès, que també ha posat en relleu el vincle del malagueny amb Catalunya amb una fotografia de Fabre en què porta una barretina que Paule de Lazerme havia comprat a Figueres.

Com a contrapunt a aquest recorregut artístico-sentimental per la vida de Picasso, la mostra inclou onze pintures magnífiques d’aquells mateixos anys, malgrat que no les fes a Perpinyà: com que la capital del Rosselló era també un lloc de reunió amb els fills, hi ha retrats de Maya, Claude i Paloma i també un dels primers retrats que va fer a Jacqueline el 1954. Ara és conegut com a Jacqueline amb les mans creuades, però aleshores era conegut com a Madame Z, perquè encara no s’havia fet pública la seva relació. De fet, l’artista no va acabar de retratar Jacqueline amb els seus trets, perquè passés desapercebuda.