Barcelona'La moto'
'La moto' és un prodigi de síntesi, una cançó que en té prou amb un fil narratiu ben prim per explicar moltes coses. Publicada originalment en el disc '400 pendons' (1979) i recuperada en un versió ben despullada a 'Xàndals i barretines' (1982), aquesta peça retrata un personatge boig per la moto, el vehicle que ha representat l'anhel de llibertat. Però Pere Tapias ho fa fugint de la mística mitificadora: "Quan engego la moto / quin orgasme sideral / és com si d'un cop em fes tota l'escala social". La moto, per cert, també és per buscar un racó per estimar.
'Era tan bon home'
Pere Tapias es va moure per la sàtira amb una sana desimboltura, a vegades fregant l'humor negre, com passa a 'Era tan bon home', una de les cançons del seu primer àlbum, 'Per a servir-vos' (1973). Lamenta la mort d'un home, d'un bon home que a mesura que avança la cançó es va descobrint que potser no ho era tant, de bon home. És un retrat d'un món d'aparences, en què altres homes bons són tan poc virtuosos com el protagonista. L'inici de la cançó, un rock'n'roll auster, té un punt paròdic, amb Tapias fent veure que està cantant per a turistes que no l'entenen.
'Antònia'
Ben triat, el ritme de pasdoble fa caminar la història d'un paio que espera que el marit marxi de casa per fer-s'ho amb l'Antònia. Tot plegat té un punt d'alegre costumisme: "Antònia! / No perdem temps, / anem al gra, / tu ja m'entens, que no fos cas que se li ocorregués tornar". Però al protagonista de la cançó li espera una sorpresa. Una nit fosca que no pot reprimir el desig, s'equivoca de pis i acaba a casa d'una altra dona… que el durà a l'altar. 'Antònia', del disc 'Si fa sol…' (1976), és un pasdoble humorístic i alhora alliçonador sobre l'home que no vol compromisos.
'Passatges footingueros'
Pere Tapias tenia una habilitat especial per despullar la condició humana sense perdre el sentit de l'humor. A la cançó 'Passatges footingueros', escrita quan del 'running' encara se'n deia 'footing', fa desfilar en xandall tot un estol de personatges desproveïts dels atributs socials que els identifiquen. Tothom és igual corrent en sabatilles: un botiguer, un empleat de La Caixa, una monja, un manobre, uns avis, un mestre, una senyora, el marit i l'amant de la senyora… i fins i tot el president de la Generalitat, que fa 'footing' pel pati dels tarongers.
'El progressista'
Al primer senzill de la seva carrera, Pere Tapias hi va incloure aquesta delícia vestida de maneres franceses, a la Brassens, i amb una lletra insòlita, sobretot perquè és del 1968. 'El progressista' posa damunt la taula les contradiccions d'un que "va a missa cada diumenge / es fa dir anticlerical", el guia que "ens parla amb la mà al cor". "Son fill estudia advocat / i l'altre tampoc fa res", diu Tapias amb mala bava i un cert enuig de classe sobre un personatge que "quan arriba el diumenge / se'n va al xalet de repòs / amb els seus dos nois, la nena, / dues minyones i el gos".
