Les exhumacions al Valle de los Caídos comencen amb polèmica

Patrimonio Nacional impedeix que els familiars de les víctimes entrin al mausoleu de Franco

Feia anys que batallaven per treure els seus familiars del Valle de los Caídos, però ahir, el dia que començaven els treballs d’exhumació, no van poder accedir al mausoleu del dictador. Era dilluns, el recinte estava tancat al públic, i Patrimonio Nacional va decidir no deixar-los entrar. Els tècnics de l’Institut de Ciències de la Construcció -adscrit al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)- van arribar escortats per la Guàrdia Civil. L’advocat de les famílies que han demanat les exhumacions, Eduardo Ranz, va lamentar la decisió de Patrimonio Nacional: “És un error”, va dir. Patrimonio argumenta que les famílies podrien interferir en la feina dels tècnics.

Ranz va qualificar el dia d’ahir d’històric. Accedir a les criptes era també un gest simbòlic: “Hauria sigut la primera vegada que els familiars haurien entrat a la zona de l’ossari i la societat podria haver sigut testimoni de la fossa comuna més gran del nostre país”, assegura Ranz. No serà fàcil, però, identificar i treure les restes reclamades pels familiars per donar-los una sepultura digna. El Valle de los Caídos es va inaugurar l’1 d’abril del 1959 i es van publicar anuncis en què es convidava els familiars de les víctimes -independentment del bàndol- a sol·licitar-ne el trasllat. Es van rebre molt poques sol·licituds, i al final, encara que no hi hagués un permís explícit, traslladaven el mort. A cada caixa hi col·locaven les restes de 15 morts, totes barrejades. “Es farà un treball preliminar per analitzar com es poden fer les exhumacions i quants treballadors i maquinària faran falta”, diu Ranz. L’erosió, la humitat i la mala qualitat de la fusta fan que la majoria de caixes estiguin trencades i esberlades, i les restes barrejades.

Una lluita de sis anys

Les primeres exhumacions seran les de l’oncle i l’avi de Purificación Lapeña. Tots dos estaven afiliats a la CNT i els fan afusellar el 1936. Lapeña ha estat batallant durant sis anys per poder-los treure d’allà. Fa dos anys una sentència li va donar la raó i va reconèixer el dret constitucional de les famílies a rebre una sepultura digna, segons les seves creences o religió. Durant dos anys, però, el prior del Valle de los Caídos, Santiago Cantera, va obstaculitzar les exhumacions. “Les víctimes van ser segrestades i enterrades amb els seus botxins”, diu Ranz. Lapeña està convençuda que es podrà accedir a les restes del seu oncle i del seu avi: “No em crec que no s’hi pugui accedir. Amb la tecnologia actualment es pot fer qualsevol cosa”, assegura. Rosa Gil, neta de Pablo Gil, un soldat reclutat per les tropes franquistes que va morir al front d’Osca d’un tret amb només 27 anys, destaca que no hi ha rancúnia: “No venim amb ganes de revenja, només volem recollir els nostres familiars i portar-los a casa”.

Alguns dels familiars que ahir van anar fins al Valle de los Caídos encara no tenen una resolució judicial que els permeti iniciar les exhumacions -vuit casos segueixen pendents de la resolució de Patrimonio Nacional-, però es mostren esperançats: “Patrimonio haurà d’obrir les portes a tots els qui volem treure els nostres familiars. És el principi del camí de l’esperança”, assegura Francisco Mesa, que té l’avi i l’oncle enterrats al mausoleu de Franco.

Llegeix aquí tot l'informe sobre l'estat de la cripta del Valle de los Caídos