L’herència d’Antoni Tàpies es queda a casa
Els hereus no s’han desprès d’obra gràcies a l’impost de successió de l’època, de l’1%
BarcelonaLa Fundació Antoni Tàpies va inaugurar dijous una nova presentació de la seva col·lecció permanent. Però no serà una exposició qualsevol. Algunes de les obres que s’hi podran veure provenen de la important herència de l’artista, tant d’obres pròpies com d’altres artistes que pertanyien al seu fons privat, que va quedar en mans de la seva viuda, Teresa Barba, i dels seus fills Antoni, Clara i Miquel.
En el seu cas no van caldre feixugues negociacions amb les administracions per fer la tria de les obres amb les quals es podria pagar l’impost de successions, com va passar després de la mort d’altres artistes com Miró o Dalí. Quan Antoni Tàpies va morir, el 6 de febrer del 2012, estava en vigor la reducció d’aquest impost que s’havia aprovat al Parlament l’1 de juny del 2011. Aquella reforma, que tenia caràcter retroactiu des de l’1 de gener i que només va durar fins al novembre del 2013 -gairebé tres anys-, preveia, segons el comunicat que el Govern va fer públic aleshores, “la bonificació del 99% de la quota tributària per als contribuents dels grups de parentiu I i II (fills, pares i cònjuges)”.
D’aquesta manera, els hereus de Tàpies -Miquel Tàpies va morir prematurament el 2013 i la seva part ha passat als seus fills- van poder pagar l’impost d’acceptació d’herència en líquid i no van haver de desfer-se de part del seu llegat, segons fonts pròximes a la Fundació. Els museus públics s’han quedat així sense un significatiu fons d’art, però, tanmateix, mantenint l’esperit de l’artista quan va crear la seva fundació, una part d’aquestes obres estaran ara a l’abast del públic. Els hereus han dipositat a la Fundació Tàpies un conjunt de 215 obres entre l’any passat i aquest any, en forma de comodat i per a un termini de deu anys.
Una col·lecció excepcional
D’aquest dipòsit, 184 de les obres són del mateix Tàpies, que era un dels seus millors col·leccionistes, i 31 provenen del fons particular d’art modern i contemporani de l’artista. Entre aquestes peces de grans artistes del segle XX que ell atresorava a casa seva, un edifici del carrer Saragossa dissenyat per Coderch, es poden trobar obres del seu gran referent, Joan Miró, o d’altres mestres com Kurt Schwitters, Paul Klee, Kandinski, Ernst, Duchamp, Pollock, Dubuffet, Willem de Kooning, Sam Francis o Motherwell. Tot un petit museu d’art modern sense gaires equivalents a la ciutat. A més, amb aquest dipòsit, la Fundació Tàpies, que aquest any fa 25 anys, ja custodia prop de 600 obres de l’artista, la major part donades per ell i la seva dona.
La col·lecció particular que Tàpies va reunir al llarg de la seva vida és molt heterogènia. No tan sols tenia obres d’artistes moderns sinó que era una gran coneixedor i amant de l’art en un senti molt ampli. Tenia importants obres d’art africà, asiàtic, de l’antic Egipte o de Mesopotàmia, però també d’art medieval, i era un exquisit col·leccionista de pel·lícules, fotografies, llibres de bibliòfil i peces d’art popular. Segons les mateixes fonts, aquesta part de la col·lecció que no s’ha dipositat a la fundació ha quedat en mans de l’empresa familiar Societat de Gestió Tàpies i Família, encarregada de gestionar el llegat. Part d’aquests fons es van poder veure a l’exposició Tàpies. Els llocs de l’art, amb què es va celebrar el 2010 la reobertura de la Fundació Tàpies després de la profunda remodelació de l’edifici.
La nova exposició permetrà veure part del llegat de l’artista
La cronologia de les 215 obres que els hereus d’Antoni Tàpies han dipositat per deu anys a la fundació arrenca a mitjans dels anys 40 i es prolonga fins als 80. La nova exposició temporal de la institució, Tàpies. Col·lecció d’artista, que s’inaugurarà dijous i estarà oberta fins al 10 de febrer de l’any que ve, n’inclourà una quarantena de l’artista, escollides perquè són inèdites o poc conegudes, i 31 d’artistes internacionals. A més de servir de descoberta de nous treballs, la mostra suposa una nova mirada al vessant de Tàpies com a col·leccionista -algunes de les obres les va comprar, altres les va rebre com a donacions o intercanvis- en paral·lel a la seva tasca artística.
Durant el recorregut s’alternaran peces de Paul Klee, Joan Miró, Willem de Kooning, Sam Francis i Robert Motherwell, entre d’altres, amb les de Tàpies, per posar en relleu l’art que el va marcar durant la seva formació i les afinitats que va tenir al llarg de la seva trajectòria. Una altra de les claus de Tàpies. Col·lecció d’artista és que les obres exposades recullen els temes recurrents de l’obra de l’artista, com els murs, les parts del cos i el paisatge. També s’exposarà una selecció de les cartes, fotografies, catàlegs i llibres que l’artista va donar el 1990, entre els quals destaquen el número especial de la revista de Nadal D’Ací i d’Allà del 1934 i edicions dels Diaris de Paul Klee, els escrits de Marcel Duchamp i de la revista Cahiers d’Art.
