LITERATURA

El sociòleg presenta un llibre de converses amb Ignasi Aragay avui al Col·legi de Periodistes

L'heterodòxia de Salvador Cardús

Dèria Editors publica Què pensa Salvador Cardús, en què Ignasi Aragay conversa amb ell sobre educació, ideologies, societat i país. La presentació és avui, a les set, a la seu del Col·legi de Periodistes.

Salvador Cardús veu "cada cop més propera" la independència de Catalunya. Rere l'analista del present, el director adjunt de l'ARA, Ignasi Aragay, presenta el volum Q uè pensa Salvador Cardús (Dèria), en què exposa la "mirada heterodoxa" del seu pensament, menys coneguda pel gran públic. A partir de les converses, els lectors descobreixen, entre d'altres, un "home de fe que creu poc en l'Església", un "ciutadà profundament compromès amb l'educació que sap que l'escola mai pot ser millor que els seus mestres" i un "estudiós de la identitat i la immigració que pensa que les arrels són més aviat un obstacle per tenir futur".

Aquesta tarda, a partir de les set, Salvador Cardús, acompanyat d'Ignasi Aragay, l'escriptor i periodista Vicenç Villatoro i el director de Dèria Editors, Xavier Cambra, presentaran el llibre a la seu barcelonina del Col·legi de Periodistes.

El debat dreta-esquerra

La política, cada vegada més important en un món global

Nascut l'any 1954 a Terrassa, Cardús es va doctorar en ciències econòmiques, però ha estat en el camp de la sociologia on ha despuntat: com a professor titular a la Universitat Autònoma i a partir de llibres i una constant col·laboració en mitjans de comunicació. S'ha definit com "un liberal d'esquerres", amb la voluntat d'escapar-se de la dicotomia entre dreta i esquerra, "que empobreix el debat social i polític". El sociòleg, que aposta per "materialitzar el pensament en un discurs coherent, lògic", creu que si hi ha una dimensió que no es pot deslocalitzar en el món actual és la política, perquè és "una manera d'ancorar -en el sentit de llançar l'àncora- el que són processos globals cada vegada més difícils de controlar".

Educació i crisi de valors

L'escola ha crescut massa de pressa i sense referents ni criteri

"Els valors són el llaç que posem a la realitat", assegura Cardús. Per poder canviar els valors socials, només troba una solució: canviar les regles del joc, aconseguir un estil de vida que no es contradigui amb el que es predica. "Els problemes educatius sobretot han vingut, no ara per les retallades, sinó pel creixement ràpid i precisament per la pèrdua de referències i de criteri -escriu-. Les escoles -mestres, nens i pares- han estat sobreprotegides de manera absurda, sense que hagin pogut exercitar-se en la dificultat, en la paciència, en la responsabilitat sobre els seus propis actes".

Un Déu no autoritari

L'actitud de menyspreu de l'Església espanyola

Cardús explica que la societat catalana és de les més secularitzades del món. Si observa les estructures burocràtiques de l'Església espanyola no en treu gaires bones conclusions. "Alguna vegada, passant-me de la ratlla, he dit que tinc la sospita que Rouco no pot ser que cregui en Déu. O, si més no, en el mateix Déu en què jo crec -explica-. Sovint fa la sensació que les seves decisions i orientacions no estan guiades per l'Evangeli o per una qüestió cristiana de la vida, semblen més aviat les d'un general de l'exèrcit espanyol o fins i tot les d'un brigada chusquero. Les seves actituds són autoritàries, tancades, molt poc dialogants".

Immigració i nació

La identitat com a estratègia d'ocultació

"Un immigrant no ho és per sempre. Si immigrant és aquell que ha nascut fora, fins al dia que es mori el posaran a la llista d'immigrants. Però llavors confonem immigrants amb estrangers", argumenta Cardús, que actualment prepara un estudi sobre el fet migratori. "Crec que en la memòria de la nació, la immigració hauria de passar a ser-ne un element constitutiu", explica. El sociòleg pensa la identitat com a "mecanisme de relació", de "reconeixement" i com a "estratègia d'ocultació": "Et demanen què és ser català i ja has begut oli. Perquè la necessitat d'explicitar-ho et fa feble. Et posa contra les cordes, has de mentir, saps que estàs mentint. «Els catalans som gent treballadora», «Els catalans fem castells», «Els catalans respectem el passat, hem lluitat molt»... I ja se sap: uns sí i altres no".

Mirant cap a Europa

El fracàs del model autonòmic i el risc de seguir a Espanya

"La incomoditat de viure a Espanya i el risc de seguir-hi, de formar part d'una Espanya a la deriva, en aquests moments és evident, és indiscutible", escriu Cardús. Per al sociòleg, Europa és una de les grans prioritats: "La nostra independència Europa l'ha de veure no pas com un problema, sinó com la incorporació més acomodada a les seves necessitats que mai hagi tingut".

Més continguts de