MÚSICA

El Liceu espera Sau30 amb tot venut

Al concert hi haurà un record especial en memòria de Carles Sabater

Sau30 és “la banda de Sau, una banda sense futur”. Així explica Pep Sala un projecte que va engegar fa un any per celebrar el trentè aniversari de Sau i en el qual ha implicat els músics que van passar pel grup osonenc en diferents etapes, a més de dues incorporacions: Joan Antonell i el cantant Jonathan Argüelles, vocalista de la banda de tribut Tornem a Sau. Sau30, que no té “ambició de créixer ni de fer discos”, es va crear amb un horitzó: un concert al Liceu, les entrades per al qual es van exhaurir fa unes quantes setmanes. “Vam demanar data i la primera que tenien lliure era l’1 de març del 2019”, recorda Argüelles. “Aquest concert era la raó de ser de tot plegat, i el que havia de ser una única actuació es va convertir en uns quants concerts, perquè havíem d’esperar tot un any fins a la data del Liceu”, diu Sala, content i sorprès alhora de la bona rebuda obtinguda arreu ja des d’aquell primer xou al Festival Strenes de Girona l’abril de l’any passat.

“Ens ha sorprès molt la resposta de la gent, i que se sàpiguen les cançons, totes. Per exemple, en el concert de Reus, que ens van dir que hi havia 8.000 persones a la plaça de la Llibertat, molta gent se sabia les cançons, i no només Boig per tu i El tren de mitjanit. És impressionant quan passa això, perquè algunes d’aquestes cançons jo les tenia pràcticament oblidades, però la gent no”, diu Sala.

El calendari ha fet que el concert al Liceu de l’1 de març sigui un parell de setmanes després del vintè aniversari de la mort de Carles Sabater. “A tots els concerts recordem el Carles, i per al del Liceu hem preparat una petita cosa delicada, un record especial”, assegura Argüelles sense desvelar la naturalesa d’un homenatge que van decidir un cop ja s’havien exhaurit les entrades. Argüelles té una responsabilitat extra en aquesta gira, perquè interpreta les cançons que cantava Sabater, i a més ho fa amb els músics de Sau. Tanmateix, el repertori està en bones mans. “El meu primer concert, quan tenia 5 anys, va ser un de Sau; m’hi va portar el meu pare. I ha sigut una banda que he seguit sempre, amb la qual cosa ja tenia molt interioritzades les cançons”, diu Argüelles. “A vegades, quan estem assajant, si dubtem sobre com anava un tema, l’hi demanen al Jonathan. Ho sap tot, ell”, assegura Pep Sala.

Carisma de ‘rock star’

“El Carles va ser el primer rock star que vam tenir aquí, en el bon sentit. Cantava superbé, es movia superbé, cuidava molt la imatge i tenia unes cançons que podia defensar i que el van ajudar”, diu Argüelles des de l’admiració pel cantant, que va morir el 13 de febrer de 1999 després d’un concert a Vilafranca del Penedès. Per a Pep Sala, Carles Sabater tenia “una presència única” i va “evolucionar molt cantant”. “La seva gran virtut era que millorava cada dia. Però hi havia una cosa que el feia extraordinari: el seu domini de l’espai escènic -recorda Sala-. I en aquella època, quan la majoria de músics sortíem a l’escenari tal com érem, autèntics, com en dèiem aleshores, ell sabia actuar d’una altra manera: tenia un punt de Bryan Ferry i de David Bowie, aquella presència”. “El concepte de rock star ”, conclou Argüelles.

Més continguts de