Cultura 03/01/2012

El Liceu torna a ovacionar Montserrat Caballé 50 anys després del seu debut al teatre de la Rambla

La soprano ha actuat en col·laboració amb Montserrat Martí i Josep Carreras, entre altres, en una nit molt emotiva

Acn
3 min
Montserrat CAballé, al Liceu

BarcelonaEl d'avui ha estat un dia carregat d'emocions per Montserrat Caballé. La soprano catalana ha inaugurat al matí una exposició al Liceu dedicada a la seva trajectòria artística i al vespre ha protagonitzat un concert ben especial. Un particular doblet per de celebrar els 50 anys del seu debut en aquest emblemàtic auditori, el gener de 1962.

Una altra nit de Montserrat Caballé és el que s'anunciava a la porta del teatre de la Rambla, i és que la d'avui ha estat l'actuació número 219 de Caballé al Gran Teatre del Liceu, i segurament també la més emotiva de totes. Per a l'ocasió l'han acompanyat a l'escenari la filla de l'artista, Montserrat Martí, Josep Carreras, María Gallego, Carlos Álvarez i Joan Pons. El 7 de gener de 1962 Montserrat Caballé debutava, amb 28 anys, al Gran Teatre del Liceu interpretant l'òpera 'Arabella' de Richard Strauss. El lligam de la soprano amb l'auditori operístic barceloní per antonomàsia no s'ha trencat des d'aquell dia, a vegades transcendint la seva aportació com a diva del belcanto per implicar-se en la bona marxa del Liceu en moments de dificultat. L'actuació d'aquesta nit ha estat la número 219 de Caballé al Liceu.

Aquest dimarts, quan resten tres dies perquè es compleixin els 50 anys d'aquell debut a Barcelona, Caballé ha ofert un nou recital al Liceu (Una altra nit de Montserrat Caballé). Ha estat el colofó d'un dia ben especial per a la soprano, que aquest mateix matí participava en la inauguració d'una exposició commemorativa de la seva carrera instal·lada al balcó del Foyer del teatre. A més, s'ha editat un triple CD amb enregistraments històrics del 1964 al 2002.

El concert ha constat d'un repertori poc habitual, dins el qual s'han anat succeint una sèrie d'àries i fragments operístics emblemàtics de la història del belcanto o simplement per la trajectòria artística de Caballé. La soprano, vestida de vermell i recolzant-se en un bastó negre, ha cantat poc i ha cedit el protagonisme als seus convidats de la nit.

Entre peça i peça, Caballé s'ha encarregat de fer les introduccions, rememorant moments personals i artístics i donant pas a l'escenari els seus diversos col·laboradors de la nit. Entre aquests, la seva filla i soprano, Montserrat Martí, el tenor Josep Carreras, la soprano Maria Gallego o els barítons Carlos Álvarez i Joan Pons.

Sense anar més lluny, la vetllada ha arrencat amb la cèlebre Havanera de l'òpera Carmen, de Bizet. Una peça que Caballé no havia interpretat mai al Liceu, segons ha indicat (de fet, aquesta peça va ser composada per a mezzosoprano i no soprano), i ha confiat que "no surti malament" entre la riallada còmplice del públic.

Emotiu agraïment de Ferran Mascarell

Previ a l'inici del concert, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha pronunciat un discurs sentit en què no ha ocultat la relació d'amistat que l'uneix a Montserrat Caballé. Ha estat un parlament d'agraïment marcat per l'aparició improvisada de la soprano al costat del conseller, a qui ha escoltat amb emoció i agafada a la seva mà.

Mascarell s'ha desfet en elogis cap a Caballé. "Es un gran honor poder expressar-te en nom de tots l'agraïment pel que has fet i pel que signifiques per tots nosaltres. Gràcies per la quantitat ingent de bellesa que has construït amb la teva veu i per la quantitat ingent de felicitat que has estat capaç de crear i de donar-nos".

El conseller l'ha descrit com una "personalitat insubstituïble en el món de l'òpera" que ha fet Catalunya "singular però més universal que mai". En aquest sentit Mascarell ha expressat: "Gràcies per haver enlairat el nom del nostre país, de la nostra ciutat i del nostre Gran Teatre del Liceu".

De la seva banda, Caballé ha volgut agrair especialment al públic el seu suport al llarg de tants anys i ha manifestat que "en el fons del seu cor" sap que ella no mereix aquests reconeixements, sinó el públic.

stats