"El Liceu es convertirà en una mena de centre de les arts"

BarcelonaProcedent del Palau de la Música, on era la ma dreta del director general Joan Oller, Víctor Garcia de Gomar (Barcelona, 1975) afronta la direcció artística del Gran Teatre del Liceu amb la voluntat de superar unes temporades massa previsibles i reivindicar el talent català a tots els nivells.

L'anterior directora, Christina Scheppelmann, va denunciar quan se'n va anar, el 2019, una "politització" al Liceu

Mai ho he entès com un afer polític. Al concurs públic vaig presentar un projecte ambiciós per al Liceu i en absolut es basava en una ideologia política o en el fet d'haver nascut a Barcelona. Estic content de ser barceloní i de poder dirigir aquest teatre, però si no pensés que el meu projecte valgués la pena m'hi sentiria incòmode.

A Scheppelmann li van recriminar unes temporades grises per culpa de la situació deficitària del Liceu, que fins al 2024 no acabarà de pagar els 9,3 milions d'euros en concepte de crèdits. Quin llegat rep?

Ella va saber veure el final de la crisi i la temporada que ve, que presentem el 18 de març, se'n farà ressò amb títols més contemporanis i produccions més ambicioses. N'he canviat algunes coses, però en essència és de la seva mà. Aquest és el camí que prenem com a punt de sortida. Ara que els números fan una altra pinta, les administracions mostren més complicitat i tenim uns patrocinadors excitats pel que pot passar al nostre escenari, volem fer una proposta artística que sedueixi una societat civil que veu el Liceu com la punta de l'iceberg de la cultura al nostre país. Pel mig s'ha reduït estructura, és cert, i s'han fet temporades conservadores, però ara toca il·luminar les pròximes per enamorar el públic.

Quin serà el seu projecte artístic?

Tenim com a artista resident per quatre anys Àlex Ollé, i farem dues produccions noves i dues reposicions de dues coproduccions, com per exemple la Norma que es va fer al Covent Garden [2016]. De nova producció inaugurarem una temporada amb la Lady Machbeth de Mtsensk, de Xostakóvitx, que dirigirà Josep Pons. Treballem junts amb Josep Pons, Valentí Oviedo i Àlex Ollé per construir les temporades. Jo proposo una sèrie de títols i a partir d'aquí anem confeccionant la temporada buscant un equilibri entre directors d'orquestra i d'escena, i busquem coproductors. En total tindrem nou títols operístics per temporada, tres ballets i concerts simfònics.

Només tres de dansa...

M'interessa per la plasticitat d'un gest, que pugui contenir, com deia Miró, tots els enigmes del món. Els artistes plàstics també hi seran presents perquè el Liceu es convertirà en una mena de centre de les arts. Per tant, la dansa hi té molt a dir. Estem intentant estabilitzar una recepta amb tres títols de ballet amb el condicionant que sempre sigui música en viu i amb una de les majors a cada temporada. Hem de veure com encaixem la programació amb la de les altres sales de Catalunya per no repetir-nos.

Quines altres fites hi haurà les pròximes temporades?

Tindrem una mirada sobre els noms més importants de la lírica i la direcció escènica, i per exemple arribarà una Flauta màgica dirigida per Gustavo Dudamel amb Javier Camarena en el rol de Tamino i en el de Pamina Núria Rial, que encara no ha debutat al Liceu. Els artistes locals més universals han de tenir l'espai natural al Liceu i volem reivindicar el talent català.

Amb prou feines es programen òperes del patrimoni català.

Fins ara aquesta línia ha sigut erràtica per la crisi. Les pròximes sis temporades tindrem cinc encàrrecs (per a la sala gran o el Foyer) i un títol de recuperació segurament cada dues. Agafarem embranzida i els fixarem al calendari, i també els cantants. Això és un ecosistema també per als oficis implicats, vestuari, il·luminadors, compositors, tots han d'estar vinculats al Liceu. Fins ara hi havia una anomalia, i cal escoltar el talent que hi ha en l'entorn més immediat del mateix Liceu.

Quins són els seus gustos en lírica?

M'agrada tot, però no soc aquí per posar els meus gustos sobre l'escenari. La recepta la fem en equip i aquesta és la nova aposta del Liceu, mirant de prescriure i anticipar-nos a les necessitats del públic tot i que aquest potser encara no ho sap, i segons la resposta que tinguem ens hi adaptarem. Hem de ser predictibles i disruptius a la vegada. És un equilibri molt inestable per mostrar que l'òpera ens pot ajudar en el viatge al nostre jo més profund. El Liceu aspira a ser una acadèmia de les emocions, un manual per a la vida; no només hi ha d'haver entreteniment, sinó també reflexió, perquè el públic desenvolupi un sentit crític.

Què li va interessar d'Ollé?

Som amics de fa temps i trobo que conceptualitza molt bé certs temes; vibrem en la mateixa ona, i amb en Josep Pons també. Calia reconnectar el Liceu amb el teixit local, però també internacional, oferir produccions noves.

Podrem veure 'Les benèvoles'

Bieito és una assignatura pendent. És un home que està marcant les posades en escena internacionals i el Liceu s'ha perdut una part del seu viatge, però no estem disposats a renunciar al viatge complet. Als seus inicis va representar un moment molt impactant i el públic d'aquí veia les seves propostes amb un cert espant, però ara el públic ha canviat i ja s'accepten certes coses sobre l'escenari. En aquesta línia, aviat tindrem el Karl V, de Carlus Padrissa, que es va estrenar l'any passat a Munic amb l'artista Lita Cabellut i una posada en escena brutal, acrobàtica i il·luminadora.

Quines prevencions té davant el públic del Liceu?

El món no pot avançar d'esquena a les arts, no podem aspirar a propostes tradicionalistes i absents de contingut. No només ens hem d'emocionar amb Sì, mi chiamano Mimi [una de les àries de La bohème de Puccini], sinó que també hem d'amplificar l'experiència i reflexionar sobre la nostra comprensió del món. L'òpera pot ser una eina molt útil perquè planteja debats sobre l'esclavatge actual, el maltractament de la dona, el medi ambient... temes universals. No ens podem limitar al canelobre i la perruca, que també n'hi ha d'haver; hem de vèncer la comoditat.

Quins són els nous projectes?

Presentarem un conjunt d'activitats complementàries per ampliar l'experiència de l'òpera.

Es vol recuperar el programa universitari Òpera Oberta?

Crec en el projecte, però s'ha d'actualitzar i posar-lo amb les tecnologies d'avui.

Continuaran els preus accessibles per a menors de 35 anys?

Serveix per plantar una llavor i els joves repeteixen. Les entrades s'esgoten en vint minuts i ara hem de mirar de fidelitzar aquests joves amb propostes més ambicioses i intel·lectuals.

Com està el projecte de recuperar l'espai del Teatre Principal?

L'espai necessita una inversió milionària i depenent del condicionament que es faci podrem fer-hi òpera o no. No en conec el plantejament ni el projecte. El nostre teatre és massa gran per fer segons quines coses, i de moment trampegem aquest repertori. Per incorporar-ho necessitaríem buscar un espai alternatiu.

I l'Off Liceu?

Desapareix, però no el seu esperit. El que vol fer en essència el Liceu és òpera, és a dir, que tingui el component escènic. Pel que fa als compositors actuals, farem encàrrecs que si cal aniran a la sala gran.

Part del públic hi troba a faltar grans veus.

Les grans veus ofereixen aquella experiència de com un instant es pot convertir en etern. La crisi ha jugat en contra de poder tenir grans figures, però ara comencem un nou capítol i volem portar Beczala, Netrebko, Camarena, que estan signant per múltiples temporades.

Kaufmann?

Per què no? Els cantants són extraordinaris però tenen les seves finestres temporals i tampoc ens podem comprometre a anys vista quan no sabrem com evolucionaran. Tenim un topall i, o l'accepten o no venen. A més, les grans veus sovint prefereixen fer recitals perquè per fer òpera escènica han de bloquejar un mes i cobren menys. Hi ha molt condicionants, però m'agradaria tenir Sònia Iontxeva.