Publicitat
Publicitat

Literatura en vinyetes: còmics lletraferits

‘El cor de les tenebres’, ‘El guardián invisible’ i ‘L’home que fou dijous’ alimenten el boom d’adaptacions de novel·les a la historieta

Ara que estan tan de moda les adaptacions de còmics al cinema, convé recordar que la historieta té vincles amb altres arts. I no tan sols com a generadora d’històries i personatges; el còmic també s’acosta a mitjans com la literatura en busca de referents i inspiració.

Les adaptacions de novel·les al còmic són un nínxol amb passat, present i futur. Editorials com Astiberri i Norma dediquen línies específiques al gènere, i segells literaris com Nórdica encarreguen adaptacions de clàssics. En els últims mesos, a més, aquest tipus de còmics s’han multiplicat com bolets a la tardor. I a la cistella hi cap de tot, des d’autors que s’esforcen a oferir un producte comercial de qualitat fins a obres tan personals que poden arribar a transcendir el seu referent literari.

Una de les adaptacions més especials és Viaje a Cotiledonia (05), en què el mallorquí Pere Joan interpreta gràficament l’univers poètic i surrealista de l’escriptor Cristóbal Serra, que va morir el 2012. “Em va resultar molt natural dibuixar el seu món perquè la seva narrativa encaixa molt amb el que jo faig i Viaje a Cotiledonia es tradueix fàcilment al llenguatge visual, perquè no te acció ni diàlegs”, apunta el dibuixant, que realitza un expressiu catàleg dels pobles i regions d’una illa fantàstica, una quimera lliure de lligams amb la lògica, i ho fa amb la mirada curiosa d’un antropòleg curat d’espants. “He respectat el text tant com he pogut -assegura-. Serra adjectiva molt bé i té una prosa que recorda els tebeos de Bruguera”. Un dels objectius de l’obra, explica, és donar a conèixer un escriptor de culte però encara poc conegut. “Té admiradors per tot el món -diu-. Si no fos perquè costa de situar-lo en una casella tindria més rellevància. A mi el seu univers em fa pensar en una barreja entre Bruguera i Amanece, que no es poco ”.

Mentre que Pere Joan és un dels historietistes en actiu amb una carrera més llarga i inquieta, l’experimentada il·lustradora Marta Gómez-Pintado debuta en el còmic amb l’adaptació d’ L’home que fou dijous (01), l’obra més coneguda de G.K. Chesterton. “És un escriptor que parla de coses molt serioses però amb molt sentit de l’humor -comenta l’autora-. És difícil definir què el fa especial, però potser per això m’interessa tant”. Gómez-Pintado, que es va embarcar en el projecte arran de la proposta de l’editorial, va rellegir moltes vegades la novel·la abans d’agafar el llapis. “Si hagués sabut la dificultat del projecte i el temps que consumiria no l’hauria fet -confessa-. Com que volia que tingués molt ritme, vaig imposar-me que gairebé no hi hagués narrador i vaig donar tot el protagonisme als diàlegs. L’exercici de síntesi ha sigut molt gran”. Moltes de les reflexions filosòfiques de la novel·la, esclar, no tenen cabuda al còmic. Però Gómez-Pintado ha treballat sempre “des del respecte” a l’obra. “Després potser surt alguna cosa personal, o no, però ni ho busco ni em preocupa -assegura-. El que intento és que la història estigui ben explicada, i voldria que a Chesterton li agradés el resultat”.

Les tenebres de Conrad

Un altre clàssic literari, El cor de les tenebres (02), viatja al còmic de la mà dels francesos Stéphane Miquel i Loïc Godard, guionista i dibuixant que ja havien adaptat El jugador de Dostoievski. Segons Miquel, els ha guiat la fidelitat a la novel·la original. “Avui dia és habitual canviar l’ambientació dels clàssics, però jo volia situar la història en la seva realitat històrica -diu-. Sovint s’oblida que la colonització del Congo belga va causar la mort de 20 milions d’africans. L’època actual de refugiats, guerres frontereres i qüestionaments identitaris comença amb la colonització europea de finals del XIX”. El còmic conserva el monòleg interior de la novel·la de Conrad i la idea del descens del riu com a metàfora del descens al mal que hi ha en un mateix. Miquel assumeix, però, que una part de “la complexitat formal i del llenguatge sublim de la novel·la” es perd pel camí. “Però guanyem un viatge visual, una experiència estètica. Conrad és un gran creador d’imatges que sorgeixen del xoc de paraules. I només la novel·la gràfica permet navegar, com en un riu, entre imatges, sensacions i textos. És un art complet”. El guionista espera fer arribar al lector la seva visió de la novel·la. “Però hi ha una cosa certa que em tranquil·litza: ningú surt indemne d’una lectura de Conrad, sigui quin sigui el mitjà en què ho faci”, diu.

Entre les adaptacions literàries al còmic no només hi ha clàssics o llibres de culte, sinó també èxits editorials recents. Així com el barceloní Josep Homs ha adaptat la trilogia Millenium al còmic -amb la col·laboració de Man en el tercer volum-, un altre alumne de l’Escola Joso, l’olotí Ernest Sala, porta al còmic El guardián invisible (04), la primera part de La trilogía de Baztán de Dolores Redondo, i ja prepara la segona i la tercera entregues, que arribaran el 2016 i el 2017. “En el primer volum havia de presentar els personatges i situar el lector... no em podia prendre gaires llicències”, apunta Sala, que ha tingut la col·laboració de Redondo a l’hora de fer l’adaptació. “És un avantatge que no ha tingut Homs: ell no podia consultar res amb Stieg Larsson, però jo sí que he parlat molt amb la Dolores, que s’hi va implicar totalment i em va deixar un cert marge”, diu. Dins d’aquest marge, Sala ha intentat aportar espectacularitat en el dibuix (“M’he esplaiat en la recreació dels escenaris de la vall del Baztán”, afirma) i accelerar la narrativa del tram final de la història. El còmic s’ha publicat també a Itàlia i està previst que s’editi a més països en el futur.

El de La batalla (03) és un cas especial d’adaptació: es basa en la novel·la homònima de Patrick Rambaud, premi Goncourt del 1997, que reconstrueix la cruenta batalla de les tropes napoleòniques a Essling. Amb guions de Frédéric Richaud, els dibuixos realistes i minuciosos són del madrileny Iván Gil, que destaca la facilitat d’adaptar una novel·la curta com la de Rambaud. “No és Guerra i pau, només són 250 pàgines -assenyala-. En el còmic apareixen el 90% de les escenes originals”. Gil destaca el valor que aporta el còmic a l’hora de visualitzar una època de la qual no hi ha registres visuals. “I a diferència del cinema, nosaltres podem tirar la casa per la finestra, no estem limitats pel pressupost”, riu Gil, que ja prepara l’adaptació d’una altra novel·la de Rambaud, Nevava, ambientada ara en el desastre de Napoleó a Rússia.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT