CRÒNICA

ARTS ESCÈNIQUES

Lleida acull la ‘puppets party’ més internacional

La Fira de Titelles congrega 127 funcions, 40.000 espectadors i programadors de 4 continents

Xandalls, el Tangram, vasos de plàstic de cafè de màquina... I fins on arribi la imaginació. En la 30a Fira de Titelles de Lleida està clar que els titelles ja no són, només, els de fil, guant o altres tècniques tradicionals. Així com la dansa ha evolucionat de manera natural cap al gest i el moviment -ho vam ratificar al recent Sismògraf d’Olot-, els titelles també han traspassat els límits del gènere i s’aixopluguen amb el teatre d’objectes i visual. “En aquests moments els titelles estan bevent de moltes disciplines diferents. Al públic no el sorprèn no veure un titella literal sobre l’escenari, està obert a descobrir noves tendències”, afirma Oriol Ferre, codirector de la fira amb Elisabet Vallvé.

L’edició d’enguany -la Puppets Party, com s’ha pogut llegir a les bosses i xapes que han passejat per Lleida els més de 300 professionals acreditats, amb programadors provinents de quatre continents: Europa, Àsia, Amèrica i, per primer cop, Àfrica- ha permès gaudir d’una programació rica en llenguatges i formats. L’aniversari s’ha celebrat amb més oferta que mai: 31 companyies, 33 espectacles (18 estrenes) i 127 actuacions. Amb pràcticament tot l’aforament de sala exhaurit i les places plenes de gom a gom, s’esperava superar els 40.000 espectadors d’altres anys.

Del cartell n’ha destacat, sens dubte, l’inaugural Eh man hé, la mecánica del alma, de Zero en Conducta: un espectacle amb múltiples capes que homenatja el titellaire i integra amb talent i bellesa el teatre físic, el mim, la dansa i la manipulació. També ha causat sensació Transfiguration. Hi havia molta expectació per veure el treball amb argila i pintura del francès Olivier de Sagazan, una catarsi de l’artista que acaba convertint-se en la seva pròpia obra. Igualment a cavall de la performance, Macarena Recuerda Shepherd ha jugat amb les percepcions del públic amb ¡Ay! ¡Ya! creant surrealistes personatges inanimats.

Altres perles han estat Normalmente o Viceversa, de Tercio Incluso, una peça que, amb tan sols 15 minuts i a través d’objectes, és capaç d’explicar una relació de parella, o les gamberres -i sàdiques- Parasite circus, de Têtes de Mules, i Boucherie Bacul, de PikzPalace, amb què la fira ha trencat l’estereotip de la pedagogia en les produccions familiars. Tothom ha rigut de valent veient esquarterar peluixos somrients o imaginant Winnie-the-Pooh a la brasa.

Primer estudi sobre el sector

La fira va arrencar divendres amb la presentació del primer Estudi sobre el sector del teatre visual i de titelles a Catalunya, un encàrrec de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) en col·laboració amb Unima Catalunya (Unió Internacional de la Marioneta) per radiografiar l’ecosistema, detectar-ne els dèficits i afinar-ne les polítiques. L’informe diagnostica la necessitat d’admetre la tradició i la hibridació, la convivència de grups ben diferents i la poca consciència que es té com a sector. N’és una bona mostra que de les 132 companyies registrades hi han col·laborat 59. Actualment s’està cercant finançament per a un segon estudi a nivell espanyol: Títeredata.

Més continguts de