El premi Lluís Carulla impulsarà el Museu Virtual de la Moda de Catalunya

Laura Casal-Valls rep els 100.000 euros del guardó per crear un web amb totes les peces de vestir històriques conservades a Catalunya

“Londres i París tenen grans col·leccions d’història de la moda. Nosaltres també però no les coneixem”, afirmava Laura Casal-Valls, la impulsora del projecte del Museu Virtual de la Moda a Catalunya. El seu afany els últims anys ha sigut imaginar com seria un museu online que aglutinés totes les peces de roba històriques que conserven els museus del territori per poder estudiar-les i difondre-les amb un nou format. Aquest projecte és el que ahir es va endur el segon premi Lluís Carulla d’estímul a un projecte cultural, un guardó dotat amb 100.000 euros que convoca la Fundació Carulla.

Al país hi ha 6.000 peces de vestir històriques catalogades als museus però només un 6% estan actualment a l’abast del públic. Casal-Valls vol registrar-les, documentar-les amb una recerca rigorosa i presentar-les amb un nou concepte de disseny. “Hem pensat una nova solució a la museologia actual: sense desvincular les peces del territori, podrem arribar a audiències d’arreu del món amb un nou concepte de visitant, el visitant sensorial ”, afirma l’emprenedora, que treballarà amb l’associació Walden, dedicada a la gestió del patrimoni històric i cultural. El jurat -format per Guillem Usandizaga, Emilio Álvarez, Mireia Tomàs, Jordi Carulla-Ruiz i Vicenç Villatoro- va destacar precisament aquesta ruptura amb l’esquema del museu tradicional i el fet de posar a l’abast de la gent “elements que parlen de la nostra història i la nostra cultura”. La mateixa Casal-Valls va afirmar que el projecte vol “retornar la veu a objectes llargament silenciats i treure la pols de les històries més petites”, i va dir que entoma el premi com un “encàrrec” amb la màxima “autoexigència”.

Els finalistes del guardó van ser la col·lecció d’audioguies teatrals digitals Proscenium -un projecte de caràcter “noucentista”, deia el jurat, perquè entrellaça “innovació, patrimoni i llengua”- i la web de cultura de proximitat Surtdecasa.cat -de la qual van destacar que és “un segell propi” a l’hora d’explicar la cultura i “la sensibilitat per la cultura popular i la diversitat del país”.

Un premi per fer realitat un somni cultural

Fer que el talent aflori

Unes 200 persones de l’àmbit de la cultura i l’emprenedoria van assistir a l’entrega dels premis a la Fundació Tàpies, des del cineasta Albert Serra fins al director del CoNCA, Carles Duarte. El conseller de Cultura, Santi Vila, va agrair el suport de la Fundació -“que és discrecional i podria no fer”, va assenyalar- a iniciatives culturals “transcendents i rellevants”, que ajuden a actualitzar la riquesa del país. “El misteri de la creació és una de les coses que més ens inquieten i interroguen, però sobretot sorprèn que algunes societats sàpiguen crear unes condicions i un ecosistema que afavoreixin aquesta creativitat -explicava-. Les administracions fem el que podem, però segur que a Catalunya, un país sense estat, ha sigut important la responsabilitat de la societat civil, d’empresaris i emprenedors que han creat les condicions perquè el talent aflori”, deia. El conseller Vila també va revelar un dels lemes de la família Carulla, que va inculcar a tota la nissaga la matriarca, Maria Font, viuda de Lluís Carulla. “Feu el que vulgueu, però feu-ho bé”, va parafrasejar el conseller. “I ho he fet servir en alguns discursos -confessava- perquè dóna la mesura de la llibertat i l’autoexigència”.

Aquest lema és el que també guiarà la nova etapa de la Fundació Carulla, liderada pels membres de la tercera generació de la família, que s’ha proposat repensar les seves funcions però no els objectius. “Modernitzar la cultura, enfortir la societat i estimular nous projectes culturals”, va dir la directora de la Fundació, Marta Esteve. El seu president, Joaquim Coello, va afirmar que apostaran per “enfortir la cultura per servir millor la societat”, ja que ha sigut una eina de cohesió crucial per a un país que ha canviat radicalment amb l’arribada massiva d’immigrants des dels anys 50. Coello sentenciava: “Sense cultura i sense llengua, ¿on seríem com a poble?”