Cultura 29/06/2018

El Teatre Lliure busca la veritat

Lluís Pasqual anuncia que dirigirà el teatre un mandat més i avança la temporada 2018-19

Laura Serra
5 min
El Teatre Lliure busca la veritat

BarcelonaEl director Lluís Pasqual creu que l’espectador ja no va al teatre per evadir-se, sinó tot el contrari: hi busca veritat i realitat. Davant “un món cada vegada més inundat de postveritat i fake news, que són una adaptació de les teories de Goebbels”, diu, el públic demana un nou pacte amb la ficció: el que compta és què s’explica i no pas com. El contingut es prioritza per sobre del llenguatge. Amb aquesta filosofia el director ha programat una temporada 2018-19 amb 41 espectacles que ofereixen “veritat i bellesa i un desig de bondat”.

Pasqual va anunciar els cromos de l’any que ve després de repassar les xifres d’aquest curs: 96.396 espectadors i una ocupació del 87,8%. Tot i que són 43.000 espectadors menys que l’any passat, hi ha hagut 12 muntatges amb una ocupació del 100%. Els bons resultats “són alegries agredolces sempre”, va dir, referint-se a la necessitat imperiosa d’omplir les sales: “De vegades no podem prendre els riscos que voldríem prendre en les programacions. L’avantatge és que donem feina als professionals d’aquí”, va afirmar.

A més, Pasqual ho va aprofitar per anunciar que dirigirà el teatre un mandat més. Hi va arribar el 2011 i s’hi quedarà fins al 2023, o abans si culmina tres projectes als quals s’ha compromès amb el Patronat: impulsar un laboratori per a joves que desplegui el projecte de la Kompanyia jove més enllà de l’actoria, donar veu al teatre inclusiu i crear una comissió de persones per repensar el model futur del Teatre Lliure.

Els internacionals

Un espectacle dionisíac de 24 hores de Jan Fabre

La notícia és que de mica en mica les companyies internacionals tornen a tenir un pes contundent en una temporada regular. Però a més hi ha una campanada: el monumental Mount Olympus, de Jan Fabre, un espectacle de 24 hores, tancarà la temporada. “És una cerimònia dionisíaca de tot un dia, en què la gent es pot dutxar i dormir al teatre per resistir a l’espectacle”, explica Pasqual. Entre els altres noms destacats hi ha temàtiques potents: la companyia anglesa de Bertrand Lesca i Nasi Voutsas explica “de manera senzilla i transparent” la relació entre Orient i Occident a Eurohouse i Palmira ; Maria de Medeiros protagonitza Un amor impossible, sobre l’impacte que té en una mare quan descobreix l’abús d’un pare a la filla; Saigon, dels francesos Les Hommes Approximatifs, és un relat èpic i coral sobre els vincles i els territoris des d’un restaurant vietnamita. I encara hi ha una altra perla del “director més lúcid d’Europa”, segons Pasqual: Milo Rau dirigirà Saló o 120 dies de Sodoma amb quatre actors amb síndrome de Down.

Les grans produccions

David Selvas dirigeix el díptic de Tony Kushner Àngels a Amèrica

Una de les grans apostes de la temporada és Àngels a Amèrica, de Tony Kushner, “una catedral del teatre contemporani” de la qual es commemoren 25 anys. “Parla d’un virus, la sida, que es converteix en una cosa que entra a la societat i transforma les relacions”, diu el director del Lliure. David Selvas posarà en escena les dues parts -en dies alterns i també en format marató de 6 o 7 hores- amb deu actors com ara Vicky Peña, Pere Arquillué, Clàudia Benito, Quim Àvila i Júlia Truyol.

Un altre títol d’impacte serà l’adaptació a càrrec de Pau Miró de Dogville, de Lars von Trier. Sílvia Munt tindrà a disposició un elenc extraordinari amb Andreu Benito, Bruna Cusí, David Verdaguer, Lluís Marco i Àurea Márquez, entre d’altres. I en el capítol de noms propis cal destacar Josep Maria Mestres dirigint una versió del mite d’Èdip que se situa en el món neoliberal actual tot i que es titula Com els grecs, amb Pablo Derqui i Sílvia Bel; l’argentí Lautaro Perotti (fundador de Timbre 4) parlant de la mentida en el si d’una família amb Carmen Machi a Cronología de las bestias, i Guy Cassiers dirigint Lluís Homar al monòleg sobre immigració La neta del senyor Linh, de Philippe Claudel, un projecte insòlit que s’estrenarà al festival Temporada Alta.

L’any que ve també hi haurà dos Lorca: Así que pasen cinco años dels andalusos Atalaya Teatro servirà per introduir la gran producció d’El sueño de la vida que dirigirà Lluís Pasqual, amb catorze actors encapçalats per Emma Vilarasau. L’obra parteix del text que el poeta estava escrivint quan va morir -uns esbossos que la germana de Lorca va cedir a Pasqual i que ja va escenificar fa 30 anys-, però ara Alberto Conejero s’ha atrevit a escriure’n la part inacabada.

La creació catalana

Espectacles familiars i el comiat de la Kompanyia jove

D’autoria catalana hi haurà un projecte conjunt de Marilia Samper, Sergi Belbel i Cristina Clemente, Dolors, que funcionarà com una sèrie televisiva feta per capítols setmanals sobre una dona que busca com suportar els dolors menstruals. També es podrà veure Quiets, basada en el llibre de Màrius Serra sobre el seu fill amb paràlisi cerebral.

Curiosament hi haurà tres peces centrades en tres famílies: Travy, un muntatge que uneix els quatre membres de la família d’artistes d’Oriol i Quimet Pla; la poètica , del circ del Baró d’Evel, i un nou capítol de la companyia nadalenca de Rhum. També es podrà veure la nova creació dels tecnoartesanals Agrupación Señor Serrano, Kingdom, i l’última fornada de la Kompanyia s’acomiadarà amb vuit textos per al lluïment de tots els actors dirigits per Sergi Belbel, Lluís Pasqual, Rosa M. Sardà i Iván Morales.

Les reposicions

Tornen Krystian Lupa, ‘Jane Eyre’ i Les Impuxibles

Com cada any, Pasqual rescata els èxits que han deixat públic al carrer: es podrà repescar El temps que estiguem junts, de Pablo Messiez; Abans de la jubilació, de Thomas Bernhard, que va dirigir Krystian Lupa amb actors catalans; Trans, de Didier Ruiz, i Jane Eyre, dirigida per Carme Portaceli. I es recuperen petites perles d’altres espais, com ara A.K.A., de Daniel J. Meyer, de la Sala Flyhard, i Aüc, de Les Impuxibles i Carla Rovira, que es va veure a La Seca.

La mirada social

Un cicle dedicat a la dona i obres sobre la memòria i el capitalisme

Després que els titulars destaquessin l’any passat la falta de dones creadores, Pasqual ha respost a la demanada de paritat creant un cicle de debat al gener a l’Espai Lliure, coordinat per Cristina Clemente, amb taules rodones i creacions sobre Dones i ficció. També hi haurà tres dies de debat, tallers i funcions sobre espectacles per a persones amb discapacitats dins el Simbiòtic Festival.

Alberto San Juan -que “fa sempre el mateix espectacle amb capítols diferents”, diu Pasqual- dirigirà Mundo obrero, sobre la història de la classe treballadora a Espanya. I el Teatro del Barrio obrirà temporada amb un espectacle documental sobre les fosses comunes i la inhabilitació de Garzón, El pan y la sal, dirigit per Andrés Lima, on actuen artistes com ara Pasqual, Núria Espert, José Sacristán o Tristán Ulloa.

stats