L'editorial lleidatana Fonoll ha endegat un atractiu projecte per donar a conèixer les literatures sarda i corsa entre nosaltres. Els dos primers volums publicats són Duty Free, novel·la en català de l'alguerès Antoni Arca, i L'última pàgina, de Georges de Zerbi traduïda també per Arca, que és la primera novel·la escrita en cors que es publica en el nostre idioma.
El cors és un dialecte italià que ha patit una evolució peculiar i que últimament es considera llengua pròpia. La literatura de Georges de Zerbi, nascut a Bàstia l'any 1947, prova de reflectir una situació complexa que, en part, pot resultar-nos força familiar (domini d'una llengua aliena, economia dependent, contraposició entre un discurs nacionalista i un altre de provincià), i, en part, molt allunyada (l'ocupació francesa de l'illa de Còrsega és relativament recent, la societat és més endarrerida, el nacionalisme s'inclina cap a la lluita armada, etc.). Per descomptat, alguns narradors no volen limitar-se a reflectir aquest univers conflictiu, sinó que també proven de transformar-lo.
L'última pàginaés un bon exemple d'aquestes pretensions. L'anècdota és senzilla. El retorn d'un jubilat cors, conformista i enyoradís, al seu poble natal es converteix en un exercici d'anagnòrisi (record de fets oblidats) i de revelació de les noves circumstàncies de l'illa, que canviarà les seues idees i el portarà a comprometre's amb una acció política que en principi rebutjava. Aquesta trama permet a l'autor descriure les formes de vida popular (amb moltes pàgines de sabor costumista) i donar veu al nacionalisme cors, entès com a resposta al caciquisme propi i a l'opressió colonial de l'estat francès.
L'última pàgina, analitzada com a obra literària, no passa de ser un relat voluntariós i esquemàtic, que acumula casualitats i estira situacions a frec de la inversemblança, sostingut per l'amenitat d'una prosa que és benhumorada i fresca. Però les intencions d'aquest llibre no són literàries, o no són les intencions principals. Ignore quina serà l'eficàcia incitadora que puga tenir per al lector cors. Segurament reconeixerà de seguida la problemàtica que esbossa. Per al lector català, pot ser una introducció de fàcil lectura a un món que desconeix i que no li resultarà del tot aliè.
