Lo Pardal Roquer, surf fluvial
Una de les anomalies més desconcertants -i refrescants- de l'escena pop catalana és aquest cantautor -per dir-li d'alguna manera- d'Alpicat (Segrià). Còmplice i col·laborador de Xavier Baró, David Esterri, Lo Pardal Roquer, és un músic i compositor de formació clàssica que ha treballat en el món de la música clàssica i la cobla. En discos com Ruc-a-billy & cat music (2007) i Danses primitives (2011) fusiona la sardana, la cançó popular i la música de cambra amb el rockabilly o el rock de garatge instrumental dels anys 60. "Des dels 14 anys toco el contrabaix amb una cobla, tinc aquestes dues vessants molt interioritzades", riu Esterri. Atònit, l'oient descobreix com una versió d' El bo, el lleig i el dolent , encoixinada per les cordes i el ritme d'una cobla, tot seguit es converteix en una cançó protesta contra el govern de torn a ritme de rockabilly . O com la sardana La cançó del raier esdevé una melodia a guitarra que no hauria desentonat als crèdits de Pulp Fiction .
Esterri resumeix així la seva visió: "Hi havia un estil de rock'n'roll als 60, el surf, que convertia en cançons instrumentals melodies populars de l'època. Jo això ho agafo, però ho faig sobre un tema popular tradicional català, a ritme de surf. I per la zona on visc, de raiers, ho he batejat com a surf fluvial". Des del seu racó de l'escena, Esterri defensa Johnny Cash i Dick Dale, però sobretot Frederic Mompou, "un dels grans compositors de la història".
