L'obra més emblemàtica de Josep Maria Jujol, amenaçada
Moltes obres de Josep Maria Jujol es caracteritzen per la precarietat amb què van ser construïdes i per la fragilitat. Ara les humitats amenacen l'església de Vistabella, el seu treball més complet.
BARCELONA.L'església del Sagrat Cor de Vistabella és una de les obres més emblemàtiques de Josep Maria Jujol, i un edifici molt estimat pels habitants d'aquesta petita localitat tarragonina. Va ser el primer temple del poble i van ser els mateixos veïns els que la van aixecar entre el 1918 i el 1923 després d'arribar a una entesa amb l'arquitecte. Per això, quan va esclatar la Guerra Civil i es cremaven esglésies, els vilatans no li van volen calar foc. Així i tot, milicians de la Secuita s'hi van desplaçar i van encendre un foc que va afectar, sobretot, l'altar major. "El que no han fet els segles ho ha aconseguit el foc", ironitzava Jujol sobre l'estat en què el fum va deixar les pintures que havia realitzat a l'interior. Ara el que no va aconseguir malmetre el foc ho està fent l'aigua.
L'església de Vistabella té problemes històrics d'humitats, però es van agreujar el 2009 arran de la reurbanització de la plaça que l'envolta. Les filtracions d'aigua al mur amenacen greument les pintures murals, realitzades al tremp sobre estuc de guix. "L'estuc s'està bufant, fa molta angúnia veure-ho. Jujol era un pintoràs. Són uns treballs molt directes, molt lligats a l'entorn. Impliquen molt l'espectador, sembla que cobrin vida quan els mires. I si no es mimen, Jujol se'n va i queda una cosa kitsch ", afirma Perejaume. L'artista, autor del llibre Ludwig Jujol. Què és el collage sinó acostar soledats? , juntament amb els arquitectes Josep Llinàs i Roger Miralles, autors del pla director de restauració de l'edifici, va enviar fa un mes una carta a l'Ajuntament de la Secuita en què reclamaven que el consistori intervingui per aturar-ne el deteriorament. Llinàs és un dels especialistes més importants en l'obra de Jujol. El 1996 va ser guardonat amb el Premi FAD d'arquitectura per la restauració i la reforma del Teatre Metropol de Tarragona, i recentment ha restaurat el penell de l'església de Sant Jaume de Creixell.
A la recerca d'una solució urgent
Dilluns, assegura Jordi Tasias, el regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de la Secuita, es van reunir els representants de l'Arquebisbat de Tarragona, propietari de l'obra, per trobar solucions urgents. Encara no hi ha termini perquè comencin les obres. "Tot i que els pendents de la plaça es van calcular per allunyar l'aigua de l'edificació, quan plou, amara els àrids on reposen les llambordes del paviment, s'estanca i segueix produint filtracions", reconeix el regidor. La solució, que també inclou punts per drenar l'aigua, havia de ser òptima, però no ha funcionat. La nova plaça reposa damunt el paviment de formigó continu que es va construir en la dècada dels 80. A més de la reurbanització de la plaça, el parc infantil que es va construir al costat de l'església en aquell mateix moment ha contribuït a agreujar el problema. La Generalitat va declarar l'església de Vistabella Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 2011. Fonts del departament de Cultura afirmen que els arquitectes dels serveis territorials del Govern han enviat una carta a l'Arquebisbat de Tarragona en què els demanen que actuïn i els han fet una proposta tècnica per provar d'aturar les humitats.
El pla director de restauració que van fer Josep Llinàs i Roger Miralles data del 2008 i està pendent d'execució. Jordi Tasias afirma que no va tenir constància de la seva existència fins la setmana passada. "El problema més important de l'església són les humitats. És essencial que l'aigua no es filtri pel terra. Si ho evitem, se solucionarà bona part de la qüestió", subratlla Roger Miralles. L'arquitecte, un dels autors del llibre Josep Maria Jujol. L'església primera de Vistabella. Una mirada contemporània , està fent un estudi de les cobertes del temple amb els seus estudiants de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Reus.
Un museu del temple
L'església de Vistabella és l'obra més completa de Jujol, conegut sobretot per les seves col·laboracions amb Gaudí. Aquest temple és una de les poques obres de nova planta que va construir. A l'interior, a més de les pintures, es conserven nombrosos objectes litúrgics -làmpades, canelobres i altres elements de mobiliari- que va dissenyar amb els materials que tenia a mà durant les obres. Es van salvar perquè abans que es cremés l'església durant la Guerra Civil els veïns se'ls van emportar a casa per protegir-los.
A més de la resolució urgent de les humitats, el pla de Llinàs i Miralles preveu la conservació dels murals, decidir si se'ls ha de netejar la capa de sutge que els va deixar el fum o si senzillament es fixen, i crear un petit museu sobre el temple en una de les dependències.
