L’obra íntima de Subirachs més enllà de la Sagrada Família

TerrassaEl coneixement que es té d’un artista o una obra d’art no sempre ajuda a gaudir-ne. Entrar a l’exposició de Josep Maria Subirachs que obre les portes avui al Centre Cultural Terrassa fent l’exercici d’oblidar durant una estona tot el que se sap de l’escultor promet una experiència emocionant. El públic no hi trobarà el Subirachs de les desenes d’obres públiques d’arreu del món -tot i que hi ha les maquetes d’algunes-, ni el de la façana de la Passió de la Sagrada Família, sinó el seu vessant més íntim. Després de veure l’exposició es pot tenir la sensació que Subirachs ha fet córrer molta tinta però que s’ha perdut l’oportunitat d’aprofundir en la relació que mantenia amb les seves peces en la solitud del taller i les preocupacions existencials que hi abocava. “Les 80 peces exposades defugen l’escultor que treballa en l’espai públic i per encàrrec”, explica la filla de l’artista i comissària de la mostra, Judit Subirachs-Burgaya. “Mostrem una altra dimensió de la seva obra, la de les obres petites i mitjanes, realitzades sense la pressió de l’encàrrec”.

Les escultures, pintures, dibuixos i gravats exposats provenen del llegat de l’artista. La mostra, que porta per títol Subirachs. Figuracions i abstraccions, també és el preàmbul de l’espai museístic que la família de Subirachs obrirà al Poblenou el 27 de maig. “Al pare no li hauria agradat dir-li museu, ho hauria trobat pretensiós”, subratlla la seva filla. Davant la manca de resposta de les administracions barcelonines i després de rebre diferents propostes de fora de Barcelona, els hereus van decidir tirar-lo endavant a nivell particular. L’espai obrirà les portes en un local de prop de 300 metres ubicat al carrer Batista, al davant de la casa on va néixer l’artista i a prop de la Sala Beckett, ubicada a l’antiga cooperativa Pau i Justícia, on Subirachs, a més, va anar a l’escola. Està previst que l’entrada sigui gratuïta tot el que queda d’any. “Aquest espai no és una reivindicació de Subirachs, perquè no cal reivindicar-lo, sinó que no volíem que passés el temps i la seva obra seguís tancada amb pany i clau”, afirma Subirachs-Burgaya.

Figuracions i abstraccions

El fet de centrar-se en el vessant més íntim de Subirachs ha sigut un encert. Es fa més explícit el seu afany per experimentar amb les textures i la combinació de diversos materials en una mateixa peça. També es pot observar com va combinar escultura i pintura en una mateixa peça, com és el cas de Foot & Ball, i com la seva voluntat de comunicar-se el va fer bascular entre la figuració i l’abstracció. A la primera part del recorregut hi ha obres força conegudes, com Europa i Les parques, i altres menys vistes com el grup en terracota La família. A continuació s’exposen les abstractes, com Tekel. Un dels punts culminants de l’exposició és observar les obres que va realitzar a la mateixa època en què ja treballava amb l’encàrrec de la Sagrada Família i amb les quals va reprendre preocupacions anteriors. “En aquest moment apareixen escales i laberints que tenen una vocació arquitectònica i mística. On abans hi havia tensió, ara hi ha serenitat”, explica la comissària sobre l’etapa de finals dels 89, que ha sigut eclipsada.

Les pintures més tardanes, a més, tenen una forta càrrega biogràfica. “Subirachs va patir una malaltia neurodegenerativa molt devastadora i en els últims deu anys de la seva vida, quan ja no podia esculpir, i es va refugiar en la pintura”, conclou Subirachs-Burgaya.