Localitzen documentació de la Generalitat republicana a Àvila
Els ‘papers’ són arxius decomissats pels nazis a París el 1940
BarcelonaEl 5 de juliol del 1939, fa més de 75 anys, van sortir de Barcelona els tres últims vagons carregats amb els documents confiscats per l’exèrcit franquista. Des del 2002, la Comissió de la Dignitat batalla perquè aquesta documentació, requisada com a prova per inculpar i condemnar els que s’oposaven a Franco, torni als seus propietaris. Però no deixen de sorgir nous obstacles i de trobar-se nova documentació. L’última troballa s’ha fet a l’Arxiu Militar d’Àvila. Es tracta dels documents que els nazis van decomissar de les oficines que la Generalitat republicana tenia a París el 1940, i que posteriorment van entregar al govern franquista. “En aquell moment, la Generalitat tenia dues oficines a París. Una era Laeitana Office i l’altra la Fundació Ramon Llull, més dedicada a temes culturals”, detalla el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes. “És molt important perquè hi ha la documentació de la persecució i la violència a la rereguarda republicana i les gestions que va fer la Generalitat per evitar-ho”, afegeix.
La documentació va viatjar a l’exili amb els responsables polítics de la Generalitat. L’objectiu era evitar que caigués en mans dels franquistes. Una part la va amagar, colgada a terra en bidons a la seva casa de Saint Martin-le-Beau, l’expresident de la Generalitat Josep Tarradellas, i es va integrar al fons Tarradellas de l’Arxiu de Poblet l’any 1980. El 2003 la Generalitat també va adquirir en una subhasta pública a França la maleta que portava Lluís Companys a l’exili, amb fotografies, textos i discursos.
La documentació de l’Arxiu Militar d’Àvila la va localitzar l’historiador Josep Oliva mentre feia recerca sobre els serveis secrets franquistes. Oliva, però, no en pot precisar ni la quantitat ni el contingut perquè, segons ell, bona part de la documentació no està ni catalogada ni registrada. “Existeix un catàleg que es va fer als anys 60 i allà sí que apareix una part d’aquesta documentació. Als documents hi ha el segell de la Generalitat”, detalla. Segons Oliva, el secretari general de la Direcció General de Seguretat, Gabriel Coronado, va ser l’encarregat d’examinar el material que els nazis havien trobat en els escorcolls. Se’n va enviar un informe al comte de Mayalde, José María Finat y Escrivá de Romaní. Amb la victòria franquista, Escrivá de Romaní va ser director general de Seguretat i ambaixador espanyol a l’Alemanya nazi. Va col·laborar activament amb Hitler. Entre altres coses, va ser el responsable de crear l’Arxiu Judaic i d’organitzar amb la Gestapo la captura de Lluís Companys a l’exili. A l’informe es detallava: “ Entre los de mayor importancia encontrados figuran las actas de la Generalidad de Cataluña, una detallada crónica llevada por los servicios de prensa de la Generalidad sobre los acontecimientos ocurridos en la zona roja, así como un sinnúmero de ficheros muy completos y relativos a los datos personales, situación, domicilio y profesión de los emigrados”.
Cartes de Negrín i Companys
En un dels informes trobat a Àvila, datat el 24 de febrer del 1937, es detalla que Companys dóna un ultimàtum: “Companys declara sobre la lamentable situació d’ordre públic, manifestant que ha arribat el moment en què es veu obligat a no continuar ni un moment més en aquesta situació”. En un altre document, amb data de l’11 de novembre del 1936, apareix una proposta de Tarradellas sobre la constitució de Catalunya com a territori independent antifeixista en cas que la República perdi la gerra. En un altre document es pot llegir com Tarradellas exposa els seus “escrúpols” davant l’acceptació de crèdits del president de la República Espanyola, Juan Negrín. També s’informa de l’arribada de material de guerra rus a Cartagena i de les amenaces de l’URSS de no enviar-ne més si hi ha desordres amb la distribució. I en una altra carpeta hi ha les cartes entre Negrín i Companys sobre la censura de documents.
La Comissió de la Dignitat reitera, una vegada més, que el govern espanyol incompleix els acords sobre els papers de Salamanca. “És inacceptable que l’Estat, a més d’incomplir el deure de restitució dels documents a la Generalitat, ara pretengui que es retornin al dipòsit de Salamanca els documents que no es puguin restituir als particulars i entitats catalanes”, argumenta la Comissió. Enfront de l’argument del govern espanyol per no retornar els documents sense propietari (perquè ha desaparegut o no s’ha pogut localitzar), la Comissió de la Dignitat defensa que tot és patrimoni de Catalunya i ha d’estar als arxius catalans: “El govern de Catalunya té la competència exclusiva de custodiar el patrimoni cultural i documental de Catalunya”.
La Comissió de la Dignitat va presentar ahir un manifest amb totes aquestes reclamacions, que firmen, entre d’altres, l’expresident del Parlament Joan Rigol, Noam Chomsky, els historiadors Josep Fontana, Paul Preston, Hilari Raguer i Borja de Riquer, i Terri Broch, vídua del cartellista Carles Fontserè.
