Localitzen les restes de tres soldats al Cogul

Van morir durant els durs enfrontaments de les Garrigues a finals del 1938

Al Cogul (les Garrigues), s’han recuperat tres soldats de la Guerra Civil. No se sap si eren republicans o rebels i les restes s’han traslladat a la Universitat Autònoma de Barcelona per extreure’n l’ADN i intentar identificar-los. El que és segur és que van morir en plena batalla: tenen traumatismes, ferides de bala i restes de metralla.

Entre el 23 de desembre del 1938 i el 7 de gener del 1939, a la comarca de les Garrigues es van viure enfrontaments molt durs entre un bàndol i l’altre. Els republicans defensaven una línia d’entrada a Catalunya i els rebels volien destruir uns focus de resistència cada vegada més dèbils. Els bombardejos van facilitar la feina als soldats del bàndol de Franco: al llarg d’aquells dies de desembre i gener, en què no es van respectar les festes de Nadal, es van produir a la comarca 45 bombardejos, van caure 300.000 quilos de bombes i van morir prop d’una centena de civils. La majoria de bombardejos van estar liderats per l’Aviazione Legionaria italiana. Tothom que va poder va fugir de les poblacions i es va amagar al camp, en cabanes i refugis.

L'ajuda d'un testimoni a qui van obligar a enterrar les restes

La Direcció General de Memòria Democràtica va poder localitzar tres fosses al Cogul gràcies a un testimoni que recorda que els italians van obligar-lo a ell i als joves del poble a enterrar soldats republicans que havien mort al camp de batalla. Una de les fosses localitzades era a la zona coneguda com el Tossal de les Forques, on els arqueòlegs hi han trobat les restes d’un individu. Les altres dues fosses eren en dos punts dels terrenys de la Punta del Sacarrenyo, on s'han trobat les restes dels altres dos homes.

Els soldats que cridaven a la mare des dels hospitals del Soleràs

Amb aquestes tres actuacions, la Generalitat ja ha obert 31 fosses a través del Pla de Fosses, el programa que des del 2017 planifica i prioritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. De moment, s’han trobat 308 persones però només vuit han estat identificades amb el programa d’identificació genètica. Aquest programa té actualment 2.000 mostres d’ADN i uns 200 perfils genètics de restes de fosses. A Catalunya hi ha 517 fosses de la Guerra Civil documentades, amb una xifra estimatòria de 20.000 persones enterrades.