ART

Loop: quan el videoart vol ser transcendental

L’Hotel Catalonia Ramblas s’omple amb 47 obres que revelen l’afany polític i social del vídeo

Hi ha històries que són tan potents que vessen de les pàgines d’un llibre, d’un quadre i d’una pantalla. I moltes d’aquestes històries són molt senzilles, cosa que encara les fa més poderoses. Aquest és el cas de Glorias de un futuro olvidado, el vídeo d’Adrian Melis. És un homenatge íntim a un grup de resistents, una dotzena de dones cubanes que es tornen a imaginar a elles mateixes cantant o ballant en una sala de festes malgrat que la revolució va fer estralls en els seus somnis i que el seu present sigui molt precari. “Un dels espais era una mansió i hi ha un contrast entre aquests llocs, que s’han anat deteriorant, i elles, que segueixen dretes”, diu l’artista als passadissos de l’Hotel Catalonia Ramblas, que fins diumenge acull la 14a edició de la fira Loop. La seva obra es pot veure a l’habitació de la galeria ADN.

Els vídeos d’aquesta edició tenen afany de transcendència i aborden temàtiques que van des del goig estètic fins a la política i les preocupacions de gènere i mediambientals. La peça més cara (120.000 euros) és de la francesa Tania Mouraud i es titula Once upon a time. El preu està en consonància amb la duresa de la peça, que simbolitza la voracitat de la societat actual només amb una màquina que arrenca arbres d’un bosc pe fer-ne llenya. Com en altres treballs de l’artista, el tema central de la peça, exposada a l’habitació de la galeria Eastward Prospectus, és la responsabilitat social.

El conflicte entre Israel i Palestina és un dels temes més recurrents i hi apareix des de les perspectives més diverses. Com que Pippi Langstrump està considerada com la nena més forta, al seu vídeo Rona Yefman i Tanja Schlander intenten que obri el mur de Cisjordània (Sommer Contemporary Art). Gaston Zvi Ickowicz retrata el trànsit dels palestins que van i vénen de l’oficina d’Afers Estrangers israeliana (Hezi Cohen Gallery). El vídeo de Kader Attia critica la falta d’intercanvi entre dues cultures veïnes i el d’Antoni Miralda recorda el segrest del creuer Achille Lauro perpetrat pel Front Popular per a l’Alliberament de Palestina (Senda).

El cos i la temporalitat també són temes destacats. Hi ha peces que beuen de la performance, com Extensions del cos, d’Adriana Barreto. L’obra de Lewis Klahr parla de la percepció del temps a partir d’una història ambientada a Los Angeles el 1966. El més curiós és com està fet: és una sèrie de collages animats per stop motion (Àngels Barcelona).

La primera edició que fa el ple

“El vídeo és una art de frontera: està a la frontera de moltes arts. Hi ha vídeos documentals, en altres destaca la narració i n’hi ha d’altres que són contemplatius. Actualment molts artistes no treballen amb un sol llenguatge, sinó que abans de fer un treball pensen quin llenguatge els escau més”, diu Jean-Conrad Lemaitre, col·leccionista de vídeo i president del comitè internacional que selecciona les galeries que participen a la fira. És el primer any que fan el ple de l’aforament, amb 47 galeries provinents de 25 països. Entre elles destaquen Juana de Aizpuru, que exposa el nou vídeo de Dora García, El helicóptero ; la portuguesa Cristina Guerra, amb Adriana Barreto, i la vienesa Galerie Krinzinger, amb el vídeo de Kader Attia. Pel que fa als preus, enguany han pujat, i la mitjana se situa en els 30.000 euros. “El col·leccionisme de vídeo s’ha naturalitzat i s’ha consolidat”, subratlla Carlos Duran, director de la galeria Senda i codirector de Loop, juntament amb el director de la galeria Àngels Barcelona, Emilio Álvarez.

Més continguts de