SITGESImmillorable cloenda del Festival de Sitges. En l'últim sospir del certamen ha aparegut la que sens dubte serà una de les sensacions del cinema fantàstic del 2012. Looper, que s'estrena divendres, és una cinta ambientada el 2044 en un futur col·lapsat per la crisi econòmica. Trenta anys més tard, els viatges en el temps seran una realitat, però estaran prohibits: només els faran servir màfies criminals per desfer-se dels individus que els molesten enviant-los al passat, concretament el 2044, en què uns sicaris anomenats loopers els eliminen de manera neta. És una feina fàcil i lucrativa, però té una pega: tard o d'hora hauran de liquidar una versió 30 anys més vella d'ells mateixos, enviada des del futur. Es convertiran llavors en els seus propis executors i tindran només 30 anys de vida per endavant.
Recuperant l'esperit desafiant de la ciència-ficció especulativa, la que utilitza el fantàstic per interrogar-se sobre la naturalesa de l'home, Looper escenifica el conflicte entre un looper (Joseph Gordon-Levitt) i el seu jo del futur (Bruce Willis) quan aquest viatja al passat i s'escapa de l'execució prevista. La pel·lícula significa el retorn a Sitges de Rian Johnson, premi al millor director de Sitges 2005 per Brick . Com en aquell film, Johnson treballa amb els codis del film noir en un context poc habitual: si llavors era un institut nord-americà, ara és un escenari fantàstic, una opció que ja desenvolupava Blade Runner .
Un dels encerts de Looper és que, sense renunciar a la típica complexitat de les històries de viatges en el temps, no permet que això sigui un obstacle per seguir l'argument. En un moment donat, Bruce Willis afirma que no té ganes d'explicar al seu jo més jove la mecànica exacta dels viatges temporals. "No importa!", exclama. A través d'ell, el film envia un missatge a l'espectador: no us capfiqueu en els detalls i deixeu-vos portar per la història. I no és gens difícil fer-ho: la cinta té una narració trepidant i sofisticada, amb girs impactants i una història d'amor inesperada i no menys commovedora. Una barreja guanyadora d'acció, intriga, idees i emoció: cinema fantàstic en tots els sentits. Una de les curiositats de Looper és que enfronta per tercera vegada en el cinema Bruce Willis amb una versió més jove d'ell mateix: abans ho havia fet a Tretze monos i a El noi . Segons Johnson, és una circumstància "absolutament casual". Per accentuar la semblança entre els dos actors, Gordon-Levitt porta una pròtesi al nas i a la mandíbula que acosta la seva fesomia a la de Willis.
Kitano torna a la Yakuza
Ahir es va projectar fora de competició Outrage beyond , de Takeshi Kitano, aplaudit d'allò més per una platea entregada a un dels autors més estimats a Sitges.Tancada la seva fase de crisi creativa, aquesta vegada Kitano no s'ha complicat la vida i ha rodat una seqüela del seu últim treball, Outrage . És a dir, una nova immersió en el submón criminal de la Yakuza en què Kitano interpreta el seu habitual i lacònic personatge. Té ironia i esclats de violència, però la fórmula està esgotada.
Ahir es va lliurar el gran premi d'honor a un dels grans del fantàstic europeu, Neil Jordan, que va recordar com el va sorprendre el públic de Sitges quan el 1984 hi va presentar En companyia de llops.
