BarcelonaEls artistes programats a la Constel·lació Palau 100 potser no tenen el ganxo a taquilla dels presentats en el cicle mare, però això no vol dir que siguin inferiors en qualitat. Tot el contrari si parlem de l’Orquestra Barroca de Freiburg, un dels conjunts historicistes més enlluernadors de l’actualitat. La formació alemanya, liderada per Gottfried von der Goltz, agombolava ara Juan de la Rubia, l’organista de la Vall d’Uixó que, des del seu triomf al Primer Palau, fa ja onze anys, està menant una carrera admirable.
El devessall de notes de la simfonia introductòria de la Cantata BWV146 de Bach va ser un bon testimoni de l’agilitat de resposta de De la Rubia, un element acompanyat d’un fraseig lliure i expressiu, ideal per defensar dos concerts per a orgue de Händel, els opus 4 números 1 i 4. Compostos per exhibir el virtuosisme de l’autor mentre distreia el personal en els intermedis dels seus oratoris, van rebre del solista castellonenc versions fresques que explotaven amb bon nas (i millor orella) la varietat de registracions de l’orgue positiu Grenzing a la seva disposició. L’efervescència dels moviments ràpids i la delicadesa dels temps lents va estar unificada per una joia poc dissimulada: De la Rubia gaudia (i feia gaudir) mentre tocava, en plena sintonia amb l’Orquestra de Freiburg, que va signar acurades lectures del Concerto grosso opus 6 núm. 2 de Corelli i la Suite núm. 1 de Bach (amb brillants intervencions d’oboès i fagot). El moviment més cèlebre del concert de Händel conegut com El cucut i el rossinyol tancava com a propina aquest deliciós festí barroc.
