'Los ángeles de Charlie': els àngels més empoderats cauen en la paròdia involuntària

Crítica del nou començament de la saga cinematogràfica protagonitzat per Kristen Stewart

Direcció i guió: Elizabeth Banks. 118 minuts. Estats Units (2019). Amb Kristen Stewart, Naomi Scott, Ella Balinska i Elizabeth Banks.

Els primers minuts de la nova encarnació de la saga d’ Els àngels de Charlie semblen la fantasia (molt casta, això sí) del community manager d’una ONG. En la primera línia de diàleg, l’agent secreta a la qual dona vida Kristen Stewart pronuncia un “crec que les dones podem fer qualsevol cosa” poc abans de deixar fora de combat –en una deslluïda escena d’acció– un criminal implicat en el robatori d'ajudes destinades a dones i nens refugiats. L’escena conclou amb una mena d’espot de l’Unicef filtrat per l’imaginari edulcorat de Benetton. No cal dir res més per evocar la transparència amb què la directora i guionista Elizabeth Banks converteix els seus àngels en portaveus de múltiples causes justes, del feminisme a l’ecologisme, de la denúncia de l’avarícia capitalista al veganisme.

Lluny queda el desfermat hedonisme pop de les dues entregues que van protagonitzar Cameron Diaz i companyia a principis del segle XXI. En la nova Los àngeles de Charlie, l’anhel alliçonador acaba neutralitzant la força humorística d’aquesta suposada comèdia d’acció, que, a més, aplica de manera rutinària les formes del thriller global. Centrada en subratllar l’enfrontament entre homes perversos i dones justicieres (per cert, totes primes i sempre ben empolainades), la pel·lícula acaba convertida en un deslluït entreteniment amb aires de paròdia involuntària.