24/02/2017

Luca Francesconi: “La vella avantguarda ha de morir”

2 min
El compositor italià Luca Francesconi, autor de Quartett, al Gran Teatre del Liceu.

BarcelonaEl compositor italià Luca Francesconi (Milà, 1956) rep la primera pregunta en italià i comença a contestar en anglès. “Ai, disculpa, no parlo italià gairebé mai”, diu, i tot seguit continua en la llengua de Dant esquitxada amb una gestualitat que a poc a poc va revelant la seva naturalesa vitalista i meridional. Francesconi, que fa anys que volta pel món, viu a Suècia, i ara passa uns dies a Barcelona coincidint amb l’estrena al Liceu de l’òpera Quartett, que va compondre fa set anys després de rebre un encàrrec de la Scala de Milà. “No havia planificat el destí d’aquesta obra, però, òbviament, estic molt content”, explica.

Al Liceu es pot veure la producció de Quartett que es va estrenar a Milà, amb direcció escènica d’Àlex Ollé, però el recorregut d’aquesta òpera basada en l’obra teatral de Heiner Müller està tenint molta més vida. “És un privilegi extraordinari que sigui una de les òperes modernes amb més èxit dels últims trenta anys, amb més de seixanta representacions en cinc produccions diferents”, exclama. I certament ho són, de diferents. Per exemple, en la del britànic John Fulljames, l’escena es transforma en “un búnquer postatòmic”; la del portuguès Nuno Carinhas aposta pel minimalisme, i la del suec Stefan Johansson està “molt basada en el coneixement del text”. “Johansson era molt amic d’Ingmar Bergman i ve d’aquesta tradició del teatre suec tan interessant”, recorda.

Francesconi, deixeble de Luciano Berio i admirador de Miles Davis, va començar a estudiar música de ben petit, però és la passió pel teatre la que amara el seu discurs quan parla de Müller. “Probablement ha sigut el dramaturg més gran del segle XX, després de Brecht. Sí, n’hi ha d’altres com Dürrenmatt, però Müller té una dimensió enorme”, diu sobre un autor que, segons Francesconi, explica les tensions d’un món en conflicte. “L’aportació d’Àlex Ollé és fonamental perquè funciona com a antídot, per evitar caure en una interpretació massa vella, de tipus postexpressionista”, assegura un compositor poc amic del rigor conceptual germànic. “De germanitat ja en tinc prou amb Müller”, diu amb un somriure.

Vitalista de mena, reconeix que abans de l’estrena de Quartett a Milà estava “terroritzat”. “Tanmateix, la resposta va ser entusiasta, tant de la gent jove com de la gran”, diu. Aquest èxit reafirma la voluntat de Francesconi d’inserir la música contemporània en una narrativa, de fer “un pacte narratiu”. “La vella avantguarda ha de morir. Sí, ha fet coses importants, però seguir en el camí nihilista i fúnebre del conceptualisme, que novament està agafant força a Alemanya... Ja n’hi ha prou! He lluitat tota la vida per afirmar que soc viu, i ara hi ha gent més jove que jo que estan morts, són zombis de The walking dead ”, assegura amb rotunditat.

El ‘groove’ de Vivaldi

Poc amic tant de la fredor conceptual com del romanticisme, en canvi admira profundament “la meravellosa música barroca, molt propera a la moderna”. “Ara estic escrivint un concert per a violí per al festival de Lucerna, i bàsicament estic analitzant música de Vivaldi, un talent pur. Vivaldi té molt de groove, és increïble”, explica Francesconi. Curiosament, les representacions de Quartett al Liceu coincideixen amb la versió en concert de l’òpera Teuzzone de Vivaldi que dirigeix Jordi Savall.

stats