BarcelonaGairebé una hora es va haver d’esperar el públic del Palau Sant Jordi per retrobar-se amb el crooner i cantant de cançó lleugera i boleros Luis Miguel, que tornava a actuar a Barcelona sis anys després de la seva última visita. El mexicà ha fet coincidir la seva actual gira mundial, en què promociona el seu recent disc ¡México por siempre! (2017), amb l’estrena de la sèrie biogràfica de Netflix Luis Miguel, la serie, que afegeix un ingredient més de dramatisme i morbositat a la seva sempre agitada vida pública i artística. Potser és la manera que alguns dels hits de pop adult romàntic, com Si te vas, Tú solo tú o Amor, amor, amor -amb els quals va començar el xou-, tinguessin una nova lectura o, almenys, una nova vida. Potser el ressò mediàtic és la manera de renovar la passió i el fervor d’un públic nombrós -més de 6.000 persones- que no va parar de cridar fins que l’artista va sortir a escena. “Demà sortim al diari, tu!”, comentava una noia de potents i incansables cordes vocals a les seves amigues en veure periodistes cobrint el concert.
Acompanyat per una banda base de vuit músics -secció de vent inclosa- i tres coristes, Luis Miguel Gallego Basteri (el seu nom real), va fer una amplíssima repassada a la seva trajectòria en què va deixar constància del seu do de veu i el seu carisma d’una altra època. Es movia amb elegància per un escenari que semblava imitar el d’un teatre de Las Vegas. Quan calia feia parar el concert per deixar-se estimar, s’acostava a l’audiència i apartava el micròfon per deixar que el públic cantés.
Després de la fogositat inicial, amb Devuélveme el amor i Por debajo de la mesa va mostrar la seva faceta baladista. El reguitzell d’èxits posteriors era difícil d’apamar: Un hombre busca una mujer, Cuestión de piel, Culpable o no... En el moment de tancar aquesta crònica encara quedava un llarg camí per recórrer, en especial el que transita pel seu últim disc, del qual en aquesta gira està interpretant una gran part. Temes com La fiesta del mariachi, Llamarada o ¿Por qué te conocí? acostumen ser el pròleg d’un final apoteòsic amb alguns temes de joventut com La incondicional i 1+1=2 enamorados.
