L’últim segle de literatura irlandesa

Ha sigut recompensada amb quatre premis Nobel: Yeats, Shaw, Beckett i Heaney

“Tot ha canviat, ha canviat totalment: / ens ha nascut una beutat terrible”, escrivia William Butler Yeats (1865-1939) a Pasqua del 1916, un poema en què recorda els 700 homes de la Irish Republican Brotherhood que van ocupar militarment el centre de Dublín entre el 24 i el 30 d’abril de fa un segle. L’aixecament va acabar amb l’execució de quinze dels líders rebels, però va inspirar Yeats, que el 1923 rebia el premi Nobel de Literatura per la seva “inspirada poesia, que en una elevada forma artística expressava l’esperit de tota una nació”. Dos anys després, les lletres irlandeses tornaven a ser recompensades, aquesta vegada a través del dramaturg George Bernard Shaw (1856-1950).

Encara a la dècada dels 20, també l’irlandès James Joyce (1882-1941), que havia abandonat el país l’any 1904, va publicar una de les obres mestres de la modernitat literària, Ulisses (1922), que seria seguida del cripticisme enlluernador de Finnegans Wake (1939). Durant la primera meitat del segle XX van despuntar també Elizabeth Bowen (1899-1973), que ha recuperat recentment Acantilado a partir de la novel·la El último septiembre, publicada en anglès el 1929, i també Flann O’Brien (1911-1966), que gràcies a novel·les com At swim two birds (1939) i The third policeman (1940) es va convertir en un dels precursors de la postmodernitat: metaficció i humor comparteixen protagonisme en un estil senzillament brillant. El britànic Anthony Burgess -un altre gran satirista- va contribuir a difondre la seva obra, de qui va escriure: “Si no lloem els seus llibres som estúpids sonats que no mereixem tenir grans autors”.

En paral·lel a O’Brien creixeria el talent de Samuel Beckett (1906-1989), que va començar publicant novel·les en anglès, com ara Murphy (1938) i Watt (1953), però que aconseguiria el reconeixement internacional a partir, sobretot, de les seves obres de teatre en francès, entre les quals destaquen Tot esperant Godot (1953) i Final de partida (1957). La combinació d’existencialisme i absurd de Beckett faria que el dramaturg s’emportés l’any 1969 el tercer Nobel de literatura que es donava a un irlandès.

Una mirada al present

La força de la prosa irlandesa es pot trobar actualment en novel·listes com Colm Tóibín, de qui acaba d’arribar Nora Webster (Amsterdam / Lumen) i l’adaptació cinematogràfica de Brooklyn (2009). També John Banville, autor, entre altres obres, d’ El mar (Bromera, 2005) i Llum antiga (Bromera, 2012) a més de la sèrie de novel·les negres signades amb el pseudònim de Benjamin Black. En narrativa breu despunta el jove Colin Barrett, que s’acaba d’estrenar amb Glanbeigh (Sajalín, 2016), un recull d’històries ambientades en un petit poble imaginari. L’últim premi Nobel irlandès, però, no ha sigut un prosista, sinó un poeta: Seamus Heaney (1939-2013) el va guanyar l’any 1995.

Més continguts de