El MNAC completa un retaule gòtic i n'adquireix un altre

BarcelonaEl MNAC ha presentat avui de migdia les darreres adquisicions de la col·lecció permanent d'art gòtic: els retaules de Sant Miquel i Sant Pere, de Jaume Cirera i Bernat Despuig, que torna a mostrar-se complet després d'haver estat dispers durant més de cent anys, i el de Sant Miquel, una obra de plenitud de Joan Mates, segons informa Efe.

La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, ha presidit avui l'acte en el qual s'han presentat aquestes noves peces, adquirides pel Ministeri, a proposta del museu, per 600.000 euros (les nou peces que faltaven del retaule de Sant Miquel i Sant Pere) i per 650.000 euros el retaule de Sant Miquel, procedent de l'ermita de Santa Maria de Penafel, a Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), que pertanyia a un col·leccionista català.

El president del MNAC, Narcís Serra, ha fet broma en afirmar que en el cas del retaule de Sant Miquel i Sant Pere s'ha produït un "reagrupament familiar", ja que d'aquesta obra el museu conservava les figures dels dos sants titulars així com cinc escenes narratives i, ara, gràcies a la compra a un col·leccionista belga que va arribar a rebaixar el preu inicial, s'han pogut incorporar els nou compartiments narratius que completen el cos superior. L'única peça important que faltarà al retaule, a més del marc, és el bancal, que pertany al Museu Nacional de San Carlos de México, una institució que no té cap intenció de vendre'l, encara que sí que s'han iniciat converses perquè durant algun temps es pugui exhibir a Barcelona.

Aquesta obra és el retaule de dimensions més grans que exposa a partir d'avui el MNAC, amb 6,26 metres d'altura i 5,13 d'amplada. Precisament, el cap d'àrea de les col·leccions del Gòtic, Rafael Cornudella, ha volgut agrair la tasca dels que han participat en el muntatge de totes les peces, perquè no ha estat "fàcil". El retaule pertanyia a l'altar major de l'església de Sant Miquel de la Seu d'Urgell fins a principi del segle XX, quan algunes peces van passar a formar part de la col·lecció del Museu d'Art de Catalunya i altres van ser adquirides per col·leccionistes, com un diplomàtic mexicà de cognom Panir. Sobre el retaule de Sant Miquel, de menors dimensions, ha destacat, no obstant això, la seva gran "qualitat tècnica i estètica", i l'ha considerada una de les obres més significatives de Joan Mates, un dels pintors catalans més importants del primer quart del segle XV. Les dues obres, que han obligat a una nova ordenació de les sales 24 i 25, pertanyen al que s'ha denominat el gòtic internacional, que es va començar a introduir a Catalunya cap a 1380, estenent-se fins a 1450, un dels moments més brillants i creatius de l'art català. Les dues sales, d'altra banda, desenvolupen un complex programa iconogràfic, amb marcat caràcter escatològic, amb escenes dedicades al final dels temps i al destí de l'ésser humà després de la mort i el Judici Final. Ángeles González-Sinde s'ha felicitat tant per l'adquisició dels dos retaules com perquè en un s'hagi permès "el reagrupament familiar", utilitzant la mateixa terminologia de Serra. Ha alabat el funcionament del MNAC -"per mi, venir és sempre inspirador i estimulant"- i ha argumentat que si l'Estat no hagués decidit fer aquesta inversió, més d'1,2 milions d'euros, aquestes peces haurien sortit a subhasta i hauria estat molt complicat, especialment en el cas del retaule de Sant Miquel i Sant Pere, portar-les de nou a Espanya. Precisament, ha considerat que aquesta peça, a més de la seva qualitat, compta "amb el component emocional del que torna a casa, per fi".