ART

El Macba exposa les imatges resistents d’Akram Zaatari

Per acollir exposicions com Akram Zaatari. Contra la fotografia, les sales del Macba s’haurien d’encongir perquè fos gairebé inevitable topar amb cadascuna de les peces exposades. El racionalisme de l’arquitectura de Richard Meier hauria de tenir algun element més quotidià, o fins i tot algun desperfecte, perquè dialoguessin. La vintena de peces exposades estan realitzades a partir d’algunes de les més de 600.000 imatges que l’Arab Image Foundation, establerta a Beirut, ha recollit des de l’any 1997, després de la guerra civil que va patir el país entre els anys 1975 i 1990. Aquestes imatges, provinents d’arxius familiars i d’estudis fotogràfics, no només han permès reconstruir la memòria del país sinó també escriure un relat alternatiu a l’oficial.

A més, l’Arab Image Foundation s’ha convertit en un dels referents en el terreny de l’art contemporani als països àrabs. “Ha sigut molt difícil fer aquesta exposició perquè la Fundació no havia escrit la seva pròpia història, i només ara soc conscient de la de necessitat de fer-ho”, diu Akram Zaatari, artista libanès i cofundador d’aquesta institució. “M’he convertit en fotògraf mentre feia aquesta exposició -afegeix-. Sempre pensava que ser fotògraf era ser menys que artista, i crec que és fabulós expandir la fotografia més enllà del món petit que se li ha imposat. La fotografia recull els moments extraordinaris de les persones i és trist veure-la reduïda a qüestions tècniques”.

La majoria de les obres són de nova producció, i entre les més destacades hi ha Rostres enfrontats, sis caixes de llum amb retrats provinents d’unes planxes de vidre del fotògraf establert a Trípoli (Líban) Antranik Anouchain, datades als primers anys 40. Quan van ser trobats estaven enganxats els uns amb els altres, i l’artista va triar les parelles en què apareixen un soldat i un civil per representar el domini francès del Líban. El fet que els negatius estiguessin enganxats pren una nova dimensió en mans de Zaatari, ja que creu que les condicions de conservació d’una fotografia no es poden separar del seu vessant cultural i emocional.

“Els mètodes d’Akram Zaatari s’acosten molt als de l’arqueologia. L’exposició és com una gran excavació amb diferents nivells, des del macro fins al micro”, explica Hiuwai Chu, conservadora del Macba i comissària de l’exposició juntament amb l’antic director, Bartomeu Marí, que presentarà la mostra a la institució que dirigeix actualment, el Museu Nacional d’Art modern i Contemporani de Corea.

Arran de la polèmica de l’exposició La bèstia i el sobirà el 2015, que va provocar la dimissió de Marí, la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya (PAAC), que té la seu al Macba, va demanar en un comunicat que el nom de Marí fos eliminat dels crèdits de l’exposició. “No comparteixo la visió de la PAAC. Mentre dirigeixi el Macba, aquí no s’ha de vetar ningú. Negar-ne l’autoria curatorial significaria la seva cancel·lació. Quan vaig assumir la direcció del museu feia quatre anys que es treballava en la mostra i s’havia executat un 20% del pressupost”, va afirmar el director del museu, Ferran Barenblit.

Més continguts de