Macoto Tezka: “El meu pare dormia tres hores al dia i això el va consumir”

Entrevista al cineasta Macoto Tezka, fill d’Osamu Tezuka

Macoto Tezka (Tòquio, 1961) és el nom artístic de Makoto Tezuka, cineasta de culte de qui l’any passat el Festival de Sitges reivindicava l’excèntric debut, The legend of the Stardust Brothers (1985), i que ara supervisa la mostra que el Manga Barcelona dedica al seu pare, Osamu Tezuka, el Déu del Manga.

El MNAC obre les portes a l’univers del Déu del Manga

Quin és el llegat d’Osamu Tezuka en el manga actual?

Cada any hi ha més gent que el coneix i autors joves que adapten obres del meu pare. El seu llegat no para de créixer, com demostra aquesta exposició, que és una de les primeres que es fan fora del Japó, però en vindran més. A més, la influència de Tezuka no es limita a l’art. En la generació que va créixer amb Astroboy hi ha molta gent que es va dedicar a la ciència o la robòtica per influència del personatge i també molts que van descobrir la vocació de metges després de llegir Black Jack.

Com es veu a la mostra, Tezuka va cobrir molts gèneres i registres. Què uneix totes les seves obres?

El que ho engloba tot és la vida. Està expressat de maneres diferents, però el tema apareix molt, de vegades tractat amb severitat i duresa però també traspuant amabilitat i tendresa. El meu pare, a més, no es preocupava només pels éssers humans sinó també per les plantes, els animals i el planeta en si. En el fons, ell buscava l’harmonia global i tenia un concepte universal de la vida que anava més enllà del nostre petit món.

Per dibuixar 150.000 pàgines el seu pare va haver de portar un ritme de treball infernal. ¿Va ser difícil créixer amb un pare que treballava tant?

Difícil no és la paraula. Quan jo vaig néixer, el 1961, el meu pare ja portava aquest ritme de treball, així que per a mi era normal. Em pensava que tots els pares eren així! Va ser una sorpresa descobrir que les altres famílies no eren com la meva. El meu pare dormia 3 hores al dia i això el va consumir. Per això va morir tan jove. Jo he sigut testimoni d’escenes difícils de creure. He vist el pare estirat al futon mig adormit i, tot i així, dibuixant. I també dibuixant alhora tres pàgines de tres sèries diferents. És evident que no era una persona normal.

I tot i viure tot això, vostè ha acabat casat amb una mangaka , Reiko Okano.

[Riu] Sí, però va ser pura casualitat. I haig de dir que, quan l’hi vaig dir a la meva mare, la seva reacció va ser positiva. Va dir: “Perfecte, com el meu marit, així ja sé com és”.

Per cert, ¿de petit llegia els mangues del seu pare ?

Sí, i m’agradaven molt. Un altre avantatge de ser fill d’Osamu Tezuka és que vaig néixer quan va començar la sèrie animada d’ Astroboy i, com que en aquella època ens n’enviaven mostres de marxandatge, la casa n’estava plena. Al principi era divertit, però vaig acabar-ne tip i no volia saber res més del personatge. Al meu pare li va passar una cosa semblant, també va acabar tip de l’èxit d’ Astroboy, perquè tothom l’identificava amb el personatge i ell sempre deia que tenia moltes més obres.

Vostè supervisa les adaptacions al cinema dels mangues de Tezuka. Quina és la seva tasca?

Bàsicament, deixo total llibertat als autors perquè s’expressin com vulguin. Només vigilo que no hi hagi res que pugui ser negatiu per a la imatge del meu pare.

Acaba de dirigir una adaptació al cinema de Barbara , un manga eròtic de culte del seu pare, poc conegut. Per què el va triar?

Perquè és un manga més fàcil d’adaptar al cinema que d’altres. Si intentéssim fer adaptacions de Fenix o Astroboy en imatge real necessitaríem un pressupost molt més elevat.

Però ¿voldria adaptar algun dels clàssics de Tezuka?

Sí, per descomptat, però haurien de ser coproduccions internacionals. Barbara és una història d’àmbit local i més assequible de rodar, sobretot amb els mitjans limitats que tenim ara en la indústria del cinema japonès.

Per cert, quin preu tindria un dels originals que s’exhibeixen al MNAC?

M’és impossible determinar un preu, és incalculable perquè només hi ha un original per a cada pàgina. Per això els conservem tots en una sala especialment condicionada.