ÒPERA

Una ‘Madama Butterfly’ que torna al Liceu per tercer cop

La soprano Lianna Haroutounian debuta a Barcelona i Ainhoa Arteta s'estrena en el rol de Cio-Cio-San

El Liceu i el Covent Garden van tirar endavant una producció de la Madama Butterfly de Puccini amb direcció escènica de Moshe Leiser i Patrice Caurier. A Barcelona es va representar el 2006 i el 2013, i ara torna en una nova reposició i amb diversos al·licients, com ara el debut al Liceu de la soprano armènia Lianna Haroutounian, que interpretarà el paper de Cio-Cio-San en cinc de les deu funcions que es faran del 12 al 29 de gener. Les altres cinc les havia de cantar Ainhoa Arteta, però una laringitis la mantindrà fora de l’escenari els dies 13 i 16, en què serà substituïda per la italiana Maria Teresa Leva. Arteta s’estrenarà com a Cio-Cio-San el 20 de gener.

“És un personatge molt emocional i sensible que requereix molts colors diferents. És una dona fràgil i forta alhora”, diu Haroutounian sobre aquesta Madama Butterfly, la jove geisha al voltant de la qual Puccini va aixecar una tragèdia en què queden retratats el masclisme, el racisme i en general l’abús de poder que exerceix el militar nord-americà Pinkerton. “És un personatge irritant”, diu el tenor kosovar Rame Lahaj a propòsit de Pinkerton. Lahaj compartirà repartiment amb Arteta i Leva, mentre que la parella de Haroutounian serà el canari Jorge de León, que repeteix el rol que va interpretar en aquesta mateixa producció al Liceu el 2013. “Pinkerton és bastant agre, i connecta amb una realitat actual, la de la pederàstia i el turisme sexual. És el personatge cruel d’aquesta història”, admet De León, que també reconeix que a Madama Butterfly, estrenada el 1904,és al tenor a qui li toca ser “el dolent de la pel·lícula”, com passa amb “els barítons que interpreten Scarpia a Tosca o Iago a Otel·lo ”.

Tot al voltant de la soprano

En aquesta reposició, el responsable de la qual és Gilles Rico, es manté una posada en escena que Haroutounian considera “molt clàssica” i que la directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann, descriu com a “molt elegant”. En qualsevol cas, la discreció escènica “permet centrar-se en els personatges i en les coses essencials”, tal com explica la soprano armènia. Per a Haroutounian, Cio-Cio-San és un personatge “molt complex” amb el qual pot “expressar moltes emocions”. Hi coincideix el mestre italià Giampaolo Bisanti, que torna al Liceu per dirigir l’orquestra després de dur la batuta en el Macbeth verdià el 2016. “Tota l’òpera gira al voltant del rol de Cio-Cio-San. Canta des del principi fins al final, n’és l’essència, i la nostra feina consisteix en donar suport a la soprano”, assegura Bisanti.

Segons Haroutounian, Puccini va construir l’òpera al voltant de “l’esperança”, el sentiment que guia la dona que espera l’amor que no arriba fins que s’adona que “l’esperança ha desaparegut” i que només pot abocar-se al desenllaç tràgic. Tanmateix, Bisanti ha bastit tota una teoria a partir de l’acord de sol major que culmina la partitura i que “no té res a veure amb la resta de l’òpera”. “La meva teoria és que sí, Puccini ens diu que Cio-Cio-San mor, però també que la història continua i que la vida castigarà Pinkerton. Aquest acord és el càstig que Puccini imposa a Pinkerton”, diu Bisanti, que afegeix que “algun dia algú escriurà Butterfly II: la revenja ”.