'Madre', un esteticista estudi sobre la superació d’una pèrdua traumàtica

Direcció: Rodrigo Sorogoyen. Guió: Isabel Peña, Rodrigo Sorogoyen. Espanya i França (2019). 128 minuts. Amb Marta Nieto, Alex Brendemühl i Jules Porier.

Amb el curtmetratge Madre, estrenat l’any 2017, Rodrigo Sorogoyen (director de Que Dios nos perdone i El reino) va saber traslladar a l’àmbit del drama intimista i tremendista el seu domini de la tensió narrativa i les atmosferes angoixants pròpies del thriller. Dos anys després, i amb una nominació a l’Oscar de Hollywood sota el braç, el cineasta madrileny proposa una expansió, en format llargmetratge, d’un curt en què una mare era testimoni, via telefònica, de la desaparició del seu fill. Ara, deus anys després d’aquella pèrdua, la mare del títol (una entregada Marta Nieto) intenta, infructuosament, refer la seva vida prop de la platja on va succeir la tragèdia.

Disposat a tornar a jugar amb les expectatives i el patiment de l’espectador, Sorogoyen converteix Madre, el llargmetratge, en un cridaner exercici d’estil. De la banda de l’estètica, la utilització d’efectes òptics (pròxims a l’ull de peix) subratllen l’estat d’alienació en què viu la protagonista, mentre que del costat narratiu la pel·lícula posa en joc un estrany vincle personal (entre la mare i un noi adolescent) en el qual s’entrecreua l’ombra de l’anhel matern i la forta emergència del desig romàntic. Un doble salt mortal amb el qual Sorogoyen desitja, però no aconsegueix, articular una expressió sublim de la superació del trauma i el redescobriment de l’amor.