Magda Puyo liderarà la nova etapa de l’Institut del Teatre
El nomenament posa fi a un any i mig sense direcció
BarcelonaUn any, cinc mesos i onze dies. És el temps que ha transcorregut des de l’adéu de Jordi Font a la direcció de l’Institut del Teatre i el nomenament, fet públic ahir, de Magda Puyo. Un període de transició més llarg de l’esperat durant el qual es van alçar nombroses veus en contra de la possible designació d’una persona sense trajectòria en el sector. “No acceptarem perdre aquesta valuosa oportunitat de tenir un bon professional de les arts escèniques com a director general”, alertaven a principis d’any els alumnes del centre en un manifest que criticava durament les bases del concurs públic perquè donaven peu a fer que el nou director fos algú “que ni tan sols hagués trepitjat mai un teatre”.
Amb el nomenament de Magda Puyo, que no ha agafat per sorpresa el sector perquè es veia a venir des de feia setmanes, s’esvaeix qualsevol inquietud sobre l’experiència teatral del nou director del centre. Cofundadora del col·lectiu Metadones, Puyo té una llarga trajectòria com a directora teatral que arrenca el 1993 amb La Bernarda es calva. Amb una de les trajectòries més sòlides de l’escena catalana, Puyo ha dirigit obres de Bertolt Brecht ( Happy end? ), Neil LaBute ( Excés, Gorda ), Juan Mayorga ( Animales nocturnos ), Henning Mankell ( Antílop ) i un llarg etcètera.
Àmplia experiència docent
La seva trajectòria acadèmica tampoc deixa dubtes sobre l’experiència docent de Puyo. Llicenciada en filosofia i ciències de l’educació per la Universitat de Barcelona i amb estudis d’interpretació, direcció i dansa, és professora de l’Institut del Teatre des del 1996 -titular de direcció i interpretació- i va ser coordinadora acadèmica durant tres anys, a més de directora pedagògica de l’Escola Superior d’Art Dramàtic el 2012 i el 2013.
La nova directora treu ferro al llarg període sense lideratge del centre. “L’avantatge de tenir professionals tan bons és que podien aguantar perfectament un temps sense direcció”, assegura. Puyo anuncia, però, canvis importants en la nova etapa que inaugura el seu nomenament. “Cal fer un canvi profund, una refundació -afirma-. S’ha de portar la institució al segle XXI”.
La refundació, segons Puyo, ha de ser doble: “Internament hem de canviar la forma d’organitzar-nos per treballar d’una manera més horitzontal, fent més partícip la comunitat de la feina i les decisions”, explica. Els altres canvis tenen a veure amb el gran repte que enfronta l’Institut del Teatre: l’adscripció dels estudis en el marc universitari. “En l’àmbit dels estudis superiors hem de definir què significa fer recerca en arts escèniques -apunta Puyo-. I nosaltres entenem que ha de ser una cosa més propera a la tasca que fan les fàbriques de creació que no les universitats”.
La nova directora admet que han d’obrir-se a àmbits com l’audiovisual i el digital, i assumeix com una assignatura pendent que “alguns llenguatges teatrals” arribin al públic. Però reivindica la capacitat de l’Institut per crear opinió i reflexionar sobre el mitjà. “Com diu Jordi Coca, si podem tirar endavant és perquè tenim retrovisor. I en aquest sentit, la nostra tradició és el gran puntal de l’Institut”, afirma.
