Antonio Banderas: “M’agrada ser crític amb el meu país”

BarcelonaCordialitat, simpatia i prudència formen part del manual de comportament de la majoria d’actors de Hollywood quan tenen al davant una vintena de periodistes. “Un ambient cordial és molt important en aquests moments de les nostres vides”, diu Antonio Banderas tan aviat com comença la roda de premsa a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm. Tot plegat, 37 minuts assegut en un sofà responent preguntes sobre cinema, moda, família i, sobretot, política. “Aquest matí he estat seguint el debat al Parlament. És un tema molt complicat. No puc fer una valoració política perquè no tinc ni les dades ni la capacitat per fer-la”, explica quan li demanen sobre el procés.

La visita forma part dels actes promocionals de l’homenatge que ahir li dedicava l’Acadèmia del Cinema Català, i que consistia en la projecció a la Filmoteca d’ El camino de los ingleses, la pel·lícula que Banderas va dirigir el 2006. “Ens visita el Goya d’Honor”, recorda la presidenta de l’Acadèmia, Isona Passola. La catalana envia el Gaudí d’Honor a Madrid, i l’espanyola el Goya d’Honor a Barcelona. “És un intercanvi simpàtic entre dues acadèmies amigues”, diu Passola. Edmon Roch, vicepresident segon de l’acadèmia espanyola, comparteix “l’alegria” i agraeix a Banderas que hagi trobat un forat per venir a Barcelona, perquè l’endemà marxa cap a Bulgària per rodar Security amb Ben Kingsley a les ordres d’Alain Desrochers.

“Seguir somiant” tots junts

Banderas, nascut el 1960, evita les valoracions polítiques, però parla de política des de l’experiència sentimental. De la Transició recorda que “existia l’anhel de creació d’un espai de llibertat que s’anomenava Espanya”, i tot seguit assegura: “Em confesso orgullós de ser espanyol, i juntament amb aquest sentiment viatja una capacitat crítica. No sóc un beneit que estima Espanya per sobre de totes les coses. M’agrada ser crític amb el meu país”. Banderas obliga així implícitament els periodistes a ser curosos amb els titulars, i afegeix: “M’agradaria que no només seguíssim vivint junts, sinó que poguéssim seguir somiant”. També tira de memòria per explicar que quan feia teatre amateur a Màlaga els seus referents eren els Joglars i el Lliure. “Barcelona era el mirall on ens miràvem. Això els catalans ho haurien de saber. En tot aquest procés existeix un sentiment shakesperià, gairebé de Hamlet, de ser o no ser. Entenc totes les parts, inclosos els que volen la independència, però seria el moment que ho fessin des del voler ser, perquè aquells que ho fan per no ser espanyols produeixen un cert dolor a tots els que hem admirat Catalunya”, explica abans d’insistir que parla des del cor i que, per tant, no és un sentiment polític. L’actor conclou dient que “les coses que hagin de passar passaran”.

Quan una periodista li pregunta si menjaria pa amb tomàquet si Catalunya fos independent, Banderas agraeix amb professionalitat el to “lleuger” de la pregunta i respon que “ningú ha de renunciar al pa amb tomàquet”. També li demanen sobre les eleccions espanyoles, i després d’elogiar el bipartidisme nord-americà, reconeix que “probablement serà bo” que a Espanya hi hagi partits que facin “palanca” en aquest bipartidisme. Això sí, adverteix que des del 1996 no fa públic el seu vot, i tot seguit diu: “Podem està baixant del món idealista de Disneyland que va plantejar al principi i sembla que aposten per ser un partit d’estat, de govern. I això està bé, que s’adonin de la realitat del país”.

Una altra realitat, la de la indústria cinematogràfica, té aturat un projecte de Carlos Saura en què Banderas fa de Picasso. “No és una pel·lícula d’acció, el Carlos no la vol fer en anglès. Està costant molt trobar el finançament”, sospira.