MÚSICA

Maravint debuten amb pop de lírica aquàtica

El grup de Joana Campo i Xavi Sánchez presenten el disc ‘El color de l’aigua’ a la sala Alfa
XAVIER CERVANTES
XAVIER CERVANTES

Tot i ser músics, Joana Campo i Xavi Sánchez no havien previst formar un grup, ni compondre cançons, i encara menys tirar endavant una proposta pop com Maravint. “Jo havia acabat els estudis superiors de piano a Barcelona i vaig decidir marxar a París a continuar la meva formació, on vaig tenir la sort de poder treballar amb el pianista Ramzi Yassa”, recorda Campo. Sánchez, la seva parella, la va acompanyar. “Soc contrabaixista, però vaig decidir que em prenia un any sabàtic amb ella a París. Mentre ella estudiava, jo feia coses”, explica Sánchez, que feia coses com engegar Huacanamo, una editorial de poesia. “Allà vaig conèixer Alejandro Jodorowsky i vaig acabar editant la seva poesia completa, Poesía sin fin ”, afegeix Sánchez, un baixista amb experiència en obres de teatre musical com Cabaret.

Però el personatge clau en la història de Maravint és Jean Marie Maravinte, un veí parisenc de la parella que quan va saber que eren músics els va demanar si li podien tocar alguna de les seves cançons. El problema és que no en tenien. Però, segons explica Campo, va sentir la crida de la composició. “Vaig posar-me davant del piano intentant esborrar tot el que sabia, com quan ets un nen i jugues i proves coses. Va ser així. No tenia la intenció de fer un disc, però això de compondre em va començar a agradar i sempre que tenia una estona anava fent”, recorda Campo, que a més de pianista també té experiència coral.

En aquella època escoltaven molt el disc Batiscafo Katiuscas d’Antònia Font, i l’univers aquàtic dels mallorquins amara algunes composicions d’ El color de l’aigua (Microscopi, 2017), l’àlbum de debut de Maravint que presenten avui a la sala Alfa de Barcelona (21 h), acompanyats d’Eloi López (bateria), Santi Noriega (guitarra) i Joan Berenguer (teclats), i amb les col·laboracions de Roger Conesa (saxo) i Jorge Pastor (trompeta). “Aquell disc d’Antònia Font ens ha agradat sempre, amb aquelles lletres tan imprecises i especials”, diu Sánchez.

Emocions contrastades

Les cançons de Maravint són bocins íntims de Joana Campo. “El disc em reflecteix a mi mateixa. Té aquest punt una mica melancòlic, dolç però també fosc. Algunes cançons parlen de la nit, del món amagat sota l’aigua, dels somnis”, detalla. Tot aquest imaginari líric el contrasten amb arranjaments que eviten la redundància, com passa a cançons com Quatre mosques. Ara que han fet realitat un disc, Campos ja té en ment la possibilitat d’un segon. “M’agradaria que seguís l’estil d’ El color de l’aigua, però una mica evolucionat, una mica més electrònic, o amb cançons una mica més ràpides. Però encara no ho sé”, explica.

Més continguts de