Marc Timón, de la sardana a les bandes sonores de Hollywood

El compositor empordanès arriba aquest dissabte al Festival de Peralada amb ‘Maestro’, una mirada simfònica als grans èxits de la música electrònica

Una gran casualitat. Així defineix Marc Timón (Castelló d’Empúries, 1980) els seus inicis en el món de la música. Ell volia dedicar-se al periodisme, però la composició el va atrapar. “Tot i les ganes que tenia d’escriure, quan vaig entrar a l’ESMUC els plans van començar a desviar-se”, explica. Trenta anys després de creuar la porta de l’escola municipal de música del seu poble, Timón és un compositor premiat que viu a Los Angeles, dedicat principalment a la feina de composició de bandes sonores per a pel·lícules: “La meva mare em va desafiar a veure si aconseguia entrar a l’ESMUC”, recorda. No es va preparar la prova, però va entrar-hi sobrat.

L’empordanès ja componia sardanes quan tenia 13 anys i ho feia amb una lògica inapel·lable: “Com que no m’agradaven les que escoltava, vaig escriure les meves”. Els quatre anys d’estudiant, sumats al fet d’arribar a tocar com a intèrpret amb la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona, van començar a fer sospitar Timón que el seu futur s’allunyava del periodisme per orientar-se a la música. Va començar a treballar tot just abandonar l’ESMUC i ja no ha parat: “Em van encarregar un ballet simfònic, que vaig fer molt a l’estil John Williams, i van començar a sortir coses”.

Tu a Castelló i jo a Califòrnia

La seva trajectòria com a compositor de bandes sonores és la que el va portar fins a Los Angeles, on, entre d’altres, ha treballat en la música d’ Agent Carter, una sèrie d’espionatge que protagonitza un personatge secundari de l’univers cinematogràfic Marvel, l’agent Peggy Carter. Abans d’arribar a Hollywood, Timón cita amb un orgull especial el seu Josafat, el musical, estrenat a Girona el 2014, i la banda sonora d’ El árbol sin sombra, una pel·lícula petita que va portar-li moltes alegries. Tot i el seu periple nord-americà, Timón mai ha deixat d’escriure sardanes, encara que la seva carrera s’hagi enfocat cap al setè art: “El cinema és el mitjà per excel·lència i la banda sonora em permet explicar històries”, diu. Tot i que resideix als Estats Units, reconeix que el seu no és l’únic camí possible, que es pot viure a Catalunya treballant amb músiques de cinema: “Aquí hi tenim directors amb molt talent com Oriol Paulo, Carla Simón, David Victori o Isaki Lacuesta, per dir alguns exemples, amb qui seria un somni col·laborar”.

Aquest ha sigut un estiu amb poques vacances per a Timón: al juliol va presentar al Grec Pop d’una nit d’estiu, en què va arranjar algunes de les cançons més reconeixibles del pop català a ambients cinematogràfics, i aquest dissabte porta Maestro a pocs quilòmetres de casa seva, al Festival Castell de Peralada. “És un espectacle sense normes, en què la gent es torna literalment boja”, explica Timón, que a finals d’any va estrenar aquest concert, que revisa grans èxits de la música electrònica en clau simfònica. La seva activitat no s’atura, i un dels pròxims projectes serà la música del documental San Mao y la sombra del olivo, produït per Edmon Roch.