MÚSICA

Maria Arnal i Marcel Bagés canten a la vida i la memòria

El duo presenta ‘45 cerebros y 1 corazón’ al Festival Strenes

Fa un any tot just havien publicat un parell d’EP. Avui, a més de ser reconeguts amb un premi Ciutat de Barcelona, Maria Arnal i Marcel Bagés són capaços d’exhaurir les entrades per a concerts com el que faran dimarts a l’Apolo. “S’ha fet realitat una cosa que volíem que passés. En el meu cas, poder tenir tot el temps per dedicar-me a aquest projecte”, diu la cantant badalonina. Tot plegat és el fruit de la força d’una proposta artística que ha crescut en directe, combinació de talent i intenció, de compromís social i poètic, connectant les músiques de tradició oral amb el present.

Dissabte estrenaran al Festival Strenes de Girona el disc 45 cerebros y 1 corazón (Fina Estampa), un àlbum alimentat per nous enregistraments de temes dels EP com Ball de vetlatori i la versió d’ A la vida d’ Ovidi Montllor, per cançons que han estat tocant en directe com Jo no canto per la veu i per composicions noves com Tú que vienes a rondarme. “Sentim que hem fet justícia a les cançons que ens han acompanyat des del principi”, diu Arnal sobre el resultat que han obtingut amb la producció de David Soler i les aportacions electròniques de Filastine. “Buscàvem algú que tingués una deriva més electrònica, que ens ajudés a desplaçar la veu cap a un altre lloc amb coherència i que en sabés molt, de guitarres. I això el David ho complia perfectament”, diu Arnal. “A més, té zero ego”, afegeix Bagés, el guitarrista de Flix que s’ha entès perfectament amb el ventall de possibilitats que oferia Soler. I han trobat un so que no emmascara sinó que amplifica un projecte molt expressiu on no hi ha puntada sense fil. Fins i tot el finançament de l’enregistrament respon a una manera de fer molt reflexionada. A més d’aportar-hi els 7.000 euros del premi Ciutat de Barcelona, han completat la inversió mitjançant un crèdit amb la cooperativa de serveis financers Coop57. “Et financen a un interès molt baix i miren molt bé els projectes als quals donen suport”, diu Bagés.

La sobirania del cos

El cos, la memòria, la vida i la mort són els eixos temàtics d’un treball que s’enlaira com una crida a perdre “la por i la falta de confiança, que van lligades”. Com diu Bagés, “la por és el motor dels poderosos”, i la lluita de cadascú és desfer-se’n. No és estrany que cantin les paraules de Brossa a La gent, el poema que repeteix que “la gent no s’adona del poder que té”. El cos és un camp fonamental per exercir aquesta sobirania, i n’hi ha a la rauxa sensual de No he desitjat mai cap cos com el teu (a partir de versos d’ Estellés) i a Tú que vienes a rondarme, una cançó que, segons Arnal, té “una cosa molt sensitiva que acaba molt amunt”. “En un orgasme”, afegeix Bagés. Aquesta cançó reflecteix també un canvi en la manera d’escriure d’Arnal, ara amb versos curts de rimes consonants molt influenciada per la britànica Kate Tempest. “Vaig anar al concert que va fer a l’Apolo, i em va interessar molt aquest punt entre cantat i recitat i amb molt espai d’expressió. En el següent disc ho treballaré més”, anuncia.

“Jo sols vull l’alegria quotidiana de viure”, canta Arnal a la versió de Tu saps,del grup Ix. Però per viure aquesta alegria del present cal posar veu a aquell silenci antic que cantava Raimon. És el que fan a la cançó 45 cerebros y 1 corazón, que neix de la notícia de l’aixecament d’una fossa de la Guerra Civil a Burgos. “Depèn d’on vens i del que saps, et projectes i vius el present d’una manera diferent”, diu Arnal. “Sent de l’Ebre, per a mi la memòria històrica és un tema ben present, també familiarment. Queda aquella idea de no dir mai públicament el que penses. A més, fer-nos pensar que tot això ens queda molt lluny és intencionat”, explica Bagés posant al descobert la trampa de l’oblit que es va imposar durant la Transició. “Jo mateixa oblido moltes vegades que ma mare va fer l’escola en castellà i que va aprendre a escriure en català de gran”, diu Arnal.

Més continguts de