Maria Bohigas: "La literatura catalana mereix ser explorada"

La reedició d'un llibre de Víctor Català del 1926 es cola als rànquings provisionals de Sant Jordi

'Un film (3.000 metres)', de Víctor Català, va causar sensació als rànquings provisionals que ahir a les 6 de la tarda van fer públics els llibreters. Una novel·la escrita el 1926 i que en la seva època va passar desapercebuda, va entrar en la posició número 5 de les llistes de més venuts.

La seva editora, Maria Bohigas, la defensava – escrivia Eva Piquer a l'Ara Llegim– com una obra "meravellosa, plena de vida, com poques se n’han escrit en la nostra llengua". Per això la va reeditar i incorporar al catàleg de Club Editor. 

Ahir estava satisfeta: "Per Sant Jordi vam fer exactament el que volíem fer: publicar un clàssic com 'Un film (3.000 metres)'. I ara el que vull fer és expressar el meu agraïment immens als lectors", deia Bohigas. Per a ella, alguna cosa està canviant entre els lectors: "Tenen ganes d'explorar la literatura catalana. Tenen curiositat i confiança en la bona literatura. Ja no només venen els autors de més anomenada".

El Gremi de Llibreters certificava aquesta idea, que "la literatura en català segueix en progressió", deien. A més, les vendes han estat molt repartides i això ha fet que apostes 'petites' com aquesta, d'una editorial independent, hagin pogut sobresortir. "No hi ha hagut un o dos llibres destacats", deia el Gremi de Llibreters. La primera edició del llibre va tenir 1.500 exemplars i la segona, 1.000. Xifres significatives però molt lluny d'anys en què ha predominat un 'bestseller', o dels 34.000 exemplars que afirma que va vendre 'L'analfabeta que va salvar un país', segons l'editora Isabel Martí, i que va ser número 1 per Sant Jordi. 'Victus', d'Albert Sánchez Piñol, que ha allargat el seu èxit tres anys, ha arribat a vendre un total de 250.000 exemplars, però es tracta d'un cas excepcional fins i tot per al mercat espanyol.

Una nova visió sobre Víctor Català

'Un film (3.000 metres)', de Víctor Català, hauria d’enriquir la visió que actualment es té de l’escriptora empordanesa –lligada, sobretot, a l'esparverant 'Solitud' i als sangonosos 'Drames rurals'– i hauria de fer que aquesta novel·la ocupés, gairebé un segle després de la seva publicació, un lloc d’honor en la producció literària de l’escriptora, explicava Jordi Nopca a l'Ara Llegim.

És la novel·la més urbana de Català, que descriu la Barcelona de la segona dècada del segle XX amb fúria lluminosa i una prosa que llampegueja amb molt d’encert al servei d’una història encara magnètica, la de Ramon Nonat Ventura, que una nit de tramuntana irromp a casa de Maria Gallinaire i el seu marit, Jepet, per demanar-los on podria trobar els seus pares.

Quan va començar a publicar la novel·la per entregues a la 'Revista Catalana' l’any 1918 feia deu anys que no apareixia cap llibre firmat per Víctor Català. L’autora que hi havia rere el pseudònim, Caterina Albert i Paradís, tenia llavors 49 anys i s’havia convertit en un dels símbols del Modernisme literari en llengua catalana gràcies a quatre llibres d’impacte. “La crítica la va censurar per anacrònica i populatxera, igual com va censurar 'Incerta glòria' per carca... i és un tresor”, sostenia la néta de Joan Sales.