Més teca per als 'verbívors'

BarcelonaL'escriptor Màrius Serra torna a l'univers dels enginys lèxics a Verbàlia 2.0 (Ed. Empúries), una revisió ampliada del primer Verbàlia amb nous jocs de paraules i figures amb les quals engrandir aquest particular món habitat pels anomenats verbívors. "Reescric tots els capítols amb exemples dels últims anys i, sobretot, analitzant tot el que ha passat a la xarxa i citant enllaços", explica Serra, que ha alimentat part del Verbàlia 2.0 amb exemples proposats per seguidors a través del portal trilingüe (català, castellà i italià) que Verbàlia té a Internet.

Verbàlia 2.0 afegeix un total de 150 noves pàgines al primer tom, publicat fa deu anys, amb referents més actuals –com el grup argentí de música i humor Les Luthiers (els vídeos dels quals són un èxit en YouTube)–, i els combina amb altres clàssics jocs de paraules com el que Quevedo va utilitzar per a dir coixa a la reina Isabel: "Entre la rosa y el clavel, es coja doña Isabel. Entre el clavel y la rosa, su majestad es coja".

Perquè Verbàlia neix per conjugar coneixements del món acadèmic, com la poesia barroca o la cabalística jueva, amb els esmentats populars, de la cultura infantil o la publicitat: "Verbàlia és un territori de jocs lingüístics per tractar la llengua com una primera matèria i una font de plaer", especifica l'escriptor.

Anagrames, palíndroms, encreuats, dobles sentits, homofonies i molts més artificis lingüístics desfilen entre els seus més de 600 pàgines provant que la llengua, aquest vaivé de 26 lletres, pot donar molt joc. Alguns fins i tot poden ser usats amb fins crítics, com l'eslògan amb el qual els treballadors de Telemadrid van arremetre (amb dissimulació) contra Esperanza Aguirre: "Telemadrid, espejo de lo que somos" també llegit com "Espe jode lo que somos".

D'entre els enginys verbals, un dels més populars són els anagrames, en el que es combinen les lletres d'una paraula per crear una altra nova, com el famós Monja/Jamón o el profètic Roldán/Ladrón. "Els antics creien que fent anagrames amb el nom de les persones es podia descobrir el seu destí. En el meu cas, m'assenyala com un mal poeta", afirma Màrius Serra, l'anagrama del qual, en català, és "Res us rimarà".

Ratpenat o eufòria, per exemple, formen part de les pentavocàliques (paraules que tenen les cinc vocals), que compten amb milers d'exemples i col·leccions senceres de llibres perquè "tenen un ús molt social i estan molt esteses", explica Serra. Igual que les homofonies (quan dues paraules s'escriuen diferent però sonen igual), que és el cas del nom de la cantant d'òpera Montserrat Caballé en francès, que arriba a adquirir fins a cent variants homofònics: "Mon Chirac a baillé" (El meu Chirac ha badallat) o "Monts de Ceret, quelle vallée" (Montes de Ceret, quina vall!).

Per als lectors, Verbàlia 2.0 inclou també un enigma en la part interior de la coberta. Vint bitllets de curs legal que amaguen tres versos. Al primer que l'endevini se li regalarà un llibre al mes durant deu anys, encara que Serra no ho ha posat gens fàcil: "És l'enigma més complicat que he plantejat mai. Crec que no l'endevinarà ningú, l'he escrit a prova de Google i per una qüestió d'imatge, perquè ningú pugui buscar-lo per la xarxa".