Martin Parr: “Les meves fotografies són perfectament innocents”

FormenteraEl britànic Martin Parr (Epsom, 1952), que ha sigut un dels ponents del Formentera Fotogràfica 2019, va fer les primeres fotografies quan tenia nou anys amb una càmera que li va regalar el seu avi, aficionat a la fotografia. El 1982 va començar a treballar en color quan gairebé ningú ho feia, quan per ser un fotògraf seriós havies de treballar en blanc i negre. Des del 1994 forma part de l’agència Magnum, de la qual va ser el president del 2013 al 2017. Ha fet més de 100 fotollibres de diverses temàtiques, però els conceptes que afloren més sovint en la seva obra són l’oci, el consum i el turisme. “Tenim una idea mitificada de les destinacions turístiques, i quan hi arribes és una altra cosa. Jo intento retratar aquesta distància amb la fotografia”, diu Parr, que posa Barcelona com a exemple de lloc on “el turisme ha embogit i ha fet enfadar els veïns”. Aquest fotògraf, que s’autodefineix com un “tafaner”, ha creat controvèrsia des de l’inici, amb fotografies que mostren els humans sense pudor i des del sarcasme i l’humor.

Diu que una de les coses més importants que vol aconseguir amb les fotografies és entretenir. Per què és tan important l’entreteniment per a vostè?

Perquè el que jo intento és fer la imatge forta, especialment des del punt de vista gràfic. Aquesta és la meva prioritat: fer imatges interessants. Que tinguin un missatge social va en segon lloc. No vull imatges avorrides. Massa imatges que veiem a les exposicions són avorrides.

Què li aporta com a persona fotografiar conductes humanes?

Les conductes humanes són sempre molt interessants. Mai no em canso de fotografiar la gent, perquè som alhora imprevisibles i previsibles.

Quan va a un lloc, com sap on és la foto, on s’ha de posar el focus?

Buscant els punts calents i deixant que les coses passin. Les fotos es revelen elles mateixes, es construeixen davant teu. Quan vas a llocs on hi ha gent i t’hi quedes, de seguida comencen a aparèixer certs patrons de la vida i així comencen a formar-se les fotos.

¿Reconeix situacions susceptibles de convertir-se en una bona foto?

Sí, hi ha moltes circumstàncies. Solen ser interessants els esdeveniments o situacions en què hi ha molta gent. Després, també hi ha persones que són més fotogèniques. Per exemple, la gent gran generalment és més fotogènica, funcionen millor.

Com a fotògraf, té un estil molt reconeixible. Com es construeix aquesta mirada d’autor?

Vaig començar marcant diferència passant-me al color i després vaig introduir-hi altres elements com el flaix, el negatiu en color, els colors intensos... Ara continuo utilitzant el flaix, perquè dona un efecte surrealista que m’agrada molt. Et diu que és una visió subjectiva, que és la meva mirada. Però treballo amb una paleta de colors més tranquil·la.

Per què s’ha suavitzat?

Perquè m’estic fent gran! [Riu.] Em sembla que soc un bon noi, ara. Sense enutjos, feliç, en pau amb el món. Un gentleman perfecte.

Què ha après després de tots aquests anys de feina?

Que el món és un lloc fascinant. Jo fotografio els britànics més que qualsevol altra gent perquè Anglaterra és una nació estranya. Estranya i divertida.

Què és el que fa que un lloc sigui interessant per treballar-hi?

Jo puc treballar gairebé a tot arreu, però com més gent hi hagi, millor. El que no fotografio mai són paisatges, em resulta molt avorrit. O sigui, els disfruto però no els vull fotografiar. Qualsevol cosa massa bonica és ofensiva per a mi.

Per què creu que hi ha gent que se sent incòmoda amb les seves fotos?

Realment no ho sé, per a mi són perfectament innocents. Només hi mostro com veig el món jo, i no hi ha res particularment controvertit en això. Jo vaig a fer fotos a supermercats com hi ha altra gent que va a la guerra. Hi ha coses que retrates en el fotoperiodisme, com l’actitud de les persones als supermercats. Per a certa gent semblen estranyes, però jo visc envoltat de supermercats i no de guerra.

En una altra entrevista es descrivia com a populista. Ho manté?

Sí, intento fer que les imatges siguin fàcils d’entendre. Vull arribar a un públic ampli, no estic interessat a estar en el gueto fotogràfic.

Què vol dir populisme per a vostè?

Allò que pot agradar a la gent, allò que és popular.