49È FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA FANTÀSTIC DE SITGES
Cultura 08/10/2016

Max von Sydow guanya la partida al Festival de Sitges

L’actor rep el Gran Premi d’Honor i la inaugural ‘Inside’ decep

Xavi Serra
3 min
Max von Sydow guanya  la partida al Festival de Sitges

SitgesMax von Sydow va somriure irònicament quan ahir, en la roda de premsa que va oferir a Sitges pel Gran Premi d’Honor que li ha concedit el festival, van comentar-li que devia haver guanyat la partida d’escacs que jugava amb la Mort a El setè segell, en vista del seu bon aspecte amb 87 anys. Immortal no ho deu ser, però en persona transmet una sensació d’intemporalitat: l’actor suec és història viva del cinema, membre destacat de la troupe d’Ingmar Bergman. I tanmateix, excusant-se per fer-ho en el marc d’un festival de cinema, ahir va reivindicar la poc coneguda faceta teatral del director suec. “Bergman dirigia un teatre municipal on representava obres tot l’any. Quan acabava la temporada, a l’estiu, és quan fèiem les pel·lícules. Formàvem un equip i va ser una experiència molt important per a mi”, va recordar.

La presència de l’actor va donar a la inauguració del festival una solemnitat que Sitges no acostuma a tenir. Von Sydow, amable i humil, va confessar que el seu paper favorit és el de Pelle, el conqueridor, que no creu haver deixat cap empremta en la història del cinema (“A diferència del teatre, on l’autoria està més repartida, en el cinema l’obra és dels directors”), i no va lamentar les seves experiències a Hollywood (“Els bons directors, siguin d’on siguin, no et deceben mai”). També va explicar amb senzillesa la seva marxa de Suècia per viure a França. “En la vida, coneixes gent amb qui vols estar, t’enamores i et vols casar. I jo ho vaig fer. A més, després de la mort de Bergman, a Suècia em malcriaven massa. Havia de fotre el camp”.

Un ‘remake’ fallit

El públic de Sitges no es deixa impressionar fàcilment, però el 2007 una opera prima francesa el va deixar en estat de xoc. A l’intérieur era un slasher de manual, és a dir, que la cosa anava d’una psicòpata intentant matar la protagonista fos com fos. La novetat era que la víctima estava embarassada i l’assassina, una meravellosa Beatrice Dalle, pretenia emportar-se la criatura sense esperar al part. L’angoixa de veure el ganivet avançar cap a una panxa prenyada de nou mesos tocava un nervi que el terror no havia explotat mai. I amb una intensitat tan boja que fregava la comèdia, A l’intérieur proporcionava una trepidant muntanya russa d’emocions que deixava l’espectador estabornit en la traca final.

Inside, el remake de Miguel Ángel Vivas que ahir va inaugurar el festival, pren la premissa d’ A l’intérieur i l’empaqueta en forma de producte asèptic que sembla destinat al mercat internacional del VOD (vídeo a la carta). Amb un repartiment internacional que inclou el reclam de Laura Harring (una de les protagonistes de Mulholland Drive), Vivas segueix de forma rutinària la plantilla d’ A l’intérieur durant la primera part fins que el guió de Jaume Balagueró i Manu Díez comença a moure’s cap al melodrama i perd el ritme amb derives massa explicatives. La destrossa és especialment dolorosa pel que fa al personatge de Harring, que en l’original francès sembla una força de la naturalesa i aquí només una dona pertorbada que inspira més pena que por. I així ho va manifestar un públic que va rebre la pel·lícula amb un sentiment més aviat glacial.

stats