Mecenatge

Mecenes: benzina per a la cultura

El sector busca aliances amb el teixit empresarial per sobreviure a una nova crisi 

La idea que la cultura no és prescindible i és determinant en la personalitat d’un país i dels individus fa temps que es repeteix, però el sector cultural continua instal·lat en la precarietat. És fàcil imaginar el sector cultural com el país del gals que van concebre René Goscinny i Albert Uderzo: resistint tota mena d’envestides, però sense poció màgica o, en tot cas, una poció feta de molts esforços i capacitat d’inventiva. La pandèmia ha estat una bufetada més per a un sector que està llançant el missatge de SOS des de l’última crisi econòmica.

Un altre mantra que es repeteix és la necessitat d’un pressupost més elevat. El pressupost actual del departament de Cultura és de 240 milions d'euros i representa el 0,65% del de la Generalitat. A França és el 2,5%; a Portugal, de l'1,8%. La despesa per habitant del Govern és de 30 euros a l’any. A França són 476 euros, i a Portugal, 158 euros. Davant l’adversitat, són molts els projectes culturals que busquen aliar-se amb el teixit empresarial. En la seva cinquena edició, el premi Impulsa Cultura de la Fundació Catalunya Cultura ha volgut donar formació als 60 projectes que es van presentar. Avui dijous presenta els deu finalistes, molts de relacionats amb l’àmbit educatiu. Tots tindran una formació a mida i podran optar al premi Impulsa Cultura de 10.000 euros. Enguany també ha creat el premi Empresa Cultura amb l'objectiu de fer més visibles aquelles empreses que fomenten la cultura. 

Un sector resilient 

“Era un sector que ja estava tocat, però que té una gran capacitat de resiliència perquè està acostumat a lluitar per sobreviure i hi ha molta creativitat i talent", diu la directora la Fundació Catalunya Cultura, Maite Esteve. "Fins ara hi havia fuga de talent a altres llocs on existeix més suport econòmic, però ara hi haurà una minva de talent, és a dir, més renúncies a l’activitat cultural", afegeix. Esteve augura que aquells projectes culturals que no tinguin una proposta ferma ho tindran complicat per sobreviure.

Per canviar aquest context gens favorable, Esteve creu que la cultura hauria de tenir més importància a les escoles, s’hauria d’expandir el consum cultural i hi hauria d’haver canvis legislatius: “Històricament, tant des del ministeri com des de la conselleria de Cultura estan d’acord en una major deducció en la Llei de mecenatge però sempre la negativa ve imposada pel ministeri o la conselleria d’Economia que no volen cedir en la recaptació”. Esteve reivindica, a més, que tota la cultura hauria de tenir un IVA al 4% com a la resta de països europeus.

La Sant Andreu Jazz Band va néixer fa 14 anys per donar formació a joves d’entre 7 i 21 anys. Amb el temps s’ha convertit en una formació de prestigi internacional, un projecte educatiu que ha servit de model a altres països, i planter de músics com ara Andrea Motis o Eva Fernández. L’any passat va ser un dels finalistes d’Impulsa Cultura i va aconseguir entrar en contacte amb un teixit empresarial que va fer possible, en forma de patrocini, el Jazz Education Stage. “Volíem fer arribar la metodologia i pedagogia de la nostra orquestra a joves músics d’arreu del món i el primer any s’hi van apuntar més de 200 músics. Ens vam adonar que no teníem prou recursos, som una entitat privada, sense cap ajuda, només tenim una aportació pública per al festival Jazzing", explica una de les responsables de la Sant Andreu Jazz Band, Blanca Gallo. L'aliança amb el teixit empresarial ha permès que al setembre hi hagués una segona edició del Jazz Education Stage i que fos possible, en part, gràcies a la tecnologia. "El patrocini i el mecenatge són com una carrera de fons, amb Impulsa vam començar a crear una xarxa de relacions i de confiança”, diu Gallo, que troba a faltar “més rapidesa i creativitat” per part de l’administració pública a l’hora de buscar recursos per als més desfavorits. “La societat civil sempre va més ràpid”, conclou.

Són necessàries més aliances 

L’any passat el projecte que es va emportar el premi Impula va ser La Gala + IN, que porta músics i ballarins amb alguna discapacitat a l’escenari del Liceu. L'any passat no hi havia ni una butaca buida. “Aquest projecte és el colofó de totes les activitats que desenvolupa la nostra fundació i que ens permet treballar durant tot l’any en la formació i la inserció i el desenvolupament artístic de les persones amb diversitat funcional a través de la cultura, com una via per a la seva integració social i professional. Amb els recursos que els hem pogut donar, alguns han fet realitat el seu somni de tenir una carrera com a músics“, explica la gerent de la Fundació Grup Sifu, María José Chanca. Tot i així, queda un llarg camí per recórrer. “L’administració ha d’exercir un rol que ajudi a teixir aliances entre el sector públic, el privat i el tercer sector per al desenvolupament de més projectes com el nostre, i en l'àmbit legislatiu s’ha d’impulsar el compliment de les normatives actuals, com ara fer 100% accessible a tots el col·lectius la cultura i adaptar-la als diferents canals perquè sigui inclusiva”, valora la gerent de la Fundació Grup Sifu.

Invertir en cultura o acostar-s’hi no és una inversió a fons perdut. La cultura mou el 3,5% del PIB i dona ocupació a 700.000 persones. Quan empreses i creadors s’acosten, tots dos en poden sortir beneficiats. “Hi ha una semblança entre l’estructura empresarial i cultural, la majoria som petites i mitjanes empreses", assegura el president executiu de la Fundació Catalunya i president de Fluïdra, Eloi Planes. "Les empreses podem ajudar a fer els projectes més sostenibles, aportar la nostra visió empresarial, però també necessitem allò que ens dona el sector cultural, la seva creativitat i la seva flexibilitat”, diu Planes, que creu que no tot es limita a invertir diners: “És important acostar la cultura als treballadors i al nostre entorn, perquè genera orgull i sensació de pertinença, dona obertura de ment i una perspectiva més àmplia”. 

Ezequiel Giró dirigeix una empresa familiar amb una llarga història de suport a la cultura, sobretot a la música: “Invertir en cultura és una necessitat, un país sense cultura no és un país ni és res”, afirma contundent. A través del programa Impulsa, va entrar en contacte amb un projecte per portar un cicle de cinema en català a Ripoll. Giró creu que és responsabilitat de les empreses ajudar el sector cultural: “Tots som conscients que el suport de les administracions és insuficient, nosaltres ho fem perquè hi creiem, però una millor política fiscal ajudaria empreses que potser no hi creuen tant, facilitaria que fossin més generoses”.