Medina Azahara, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco
Còrdova suma quatre distincions patrimonials i s'equipara amb Roma i París
CòrdovaLa ciutat califal de Medina Azahara, situada a Còrdova, ha sigut declarada aquest diumenge Patrimoni de la Humanitat per la Unesco durant la reunió celebrada a Bahrain. La capital cordovesa suma així quatre distincions patrimonials: la mesquita (que hi va entrar el 1984) i el casc històric (1992) són considerats béns patrimonials únics al món, i també els patis són Patrimoni Immaterial de la Humanitat (2012). Còrdova s'equipara així a ciutats com París i Roma.
Aquesta era l'única candidatura de l'estat espanyol que optava a la Llista de Patrimoni Mundial l'any 2017. La candidatura va començar a gestar-se fa 20 anys, però l'any 2000 es va descartar perquè la Junta d'Andalusia va prioritzar altres béns patrimonials de la comunitat. Va ser de nou al juny del 2014 quan la conselleria de Cultura va tornar a començar la campanya per a Madinat al-Zahra, el seu nom àrab original.
L'origen del califat
La ciutat va ser fundada pel primer califa d'Al-Àndalus, Abderraman III, de la dinastia Omeia, el 936, set anys després de proclamar el califat de Còrdova, el de més esplendor polític, social i econòmic de l'Espanya musulmana i que va fer de Còrdova la ciutat més avançada de la seva època al món.
Medina Azahara significa 'la ciutat que brilla', i va aglutinar tant les tasques administratives com les residencials del califat, però va quedar reduïda a ruïnes menys de cent anys després de la seva construcció i esborrada de la història, ja que va ser destruïda i saquejada durant la guerra civil que va posar fi al califat de Còrdova el 1010, un espoli que va perdurar amb la reconquesta cristiana.
La ciutat aprofitava l'orografia del terreny. A la part superior hi vivia la família reial i es destinava al govern. L'abastiment d'aigua aprofitava una canalització d'època romana. Medina Azahara se situa als afores de Còrdova i connectava amb la ciutat per tres ponts, dels quals encara es conserva el de Los Nogales. Els materials amb què el monarca va aixecar la ciutat mostraven el seu poder i supremacia.
No va ser fins al 1911, amb poques referències històriques sobre el jaciment, quan van començar les primeres excavacions de la ciutat a càrrec de Ricardo Velázquez Bosco, llavors arquitecte conservador de la mesquita de Còrdova, que buscava a Medina Azahara dades i materials per reconstruir les portalades de la –avui– catedral cordovesa. Després de 65 anys d'excavacions es van aconseguir descobrir prop de 200.000 metres quadrats del jaciment, i el 1985 la Junta d'Andalusia va assumir la titularitat i gestió de Medina Azahara i la va convertir en un museu. Des del sector turístic es reclama més inversió per a les excavacions i més informació per atreure-hi turisme.
