AVANTÍTOL

‘Mein Kampf’ torna a les llibreries per desmitificar Hitler

Després de 70 anys de la mort del dictador el llibre passa a domini públic

Gairebé tothom ha sentit parlar de La meva lluita ( Mein Kampf ), però la majoria no l’han llegit i pocs alemanys coneixen el contingut de les gairebé 800 pàgines que té. Un dels motius és que durant 70 anys, a Alemanya, l’estat de Baviera, que en té els drets d’autor, n’ha prohibit la reedició. Aquest 31 de desembre els drets d’autor han expirat però els representants polítics alemanys van exigir que es prohibissin les reedicions no comentades d’un llibre que els crítics contemporanis de Hitler van destrossar. Així doncs, aquest any arribarà a les llibreries una edició de 2.000 pàgines que en fa una lectura amb crítiques i ressenyes a càrrec d’experts de l’Institut d’Història Contemporània de Munic (IFZ). En castellà sortirà una altra edició el 19 de gener que explica com es va gestar el llibre i el seu context: Mi lucha. La historia del libro que marcó el siglo XX, de Sven Felix Kellerhoff (Crítica).

Però durant aquests anys, des de la seva primera publicació el 1925, l’obra de Hitler no era inaccessible. Es podien comprar exemplars antics i ningú ho podia prohibir. “Això que el llibre està tancat a l’armari dels textos prohibits no és correcte -afirma el subdirector de l’IFZ, Magnus Brechkten-. El llibre és accessible. Se’n van imprimir més de 12 milions d’exemplars a Alemanya i molts encara es poden comprar a les llibreries de vell. A més, el llibre es pot descarregar d’internet i hi ha moltes edicions estrangeres disponibles”, afegeix. A Amazon es pot trobar l’edició digital del llibre, en un clic, per menys de 4 euros. Tampoc se’n va poder frenar la difusió a països com els Estats Units i el Regne Unit. Després que el llibre es convertís en un èxit a Alemanya, l’editorial Eher en va vendre els drets a editorials dels dos països. Una va ser Random House, que encara ara ven prop de 3.000 exemplars de La meva lluita al Regne Unit cada any.

Ara bé, cal molt bona voluntat per llegir-lo: “No és un programa polític, ni tan sols una reflexió sobre la ideologia nazi -explica l’historiador del dret Alfons Aragoneses-. És una barreja d’autobiografia, prejudicis antisemites i missatges d’odi. Escrit amb gran grandiloqüència per un home [Hitler] que estava tancat a la presó i obsedit a donar-se molta importància a si mateix”. Al començament, gairebé ningú va comprar l’obra de Hitler. Després del triomf nazi a les eleccions del 1930 van començar a créixer les vendes. Fins al febrer del 1933 se’n van vendre 241.000 exemplars; el 1933, se’n van vendre 1 milió; el 1939 ja se n’havien venut 5 milions i el 1944 ja era tot un èxit de vendes: 12 milions. Una altra cosa és que els clients se’l llegissin.

Als anys trenta, abans que la censura del règim nazi ho silenciés gairebé tot, els crítics no van ser gens complaents amb Hitler. Lion Feuchtwanger, a Erfolg ( Èxit ) -publicada el 1930-, va caricaturitzar Hitler (a la novel·la, Rubert Kurtzner) com un orador llunàtic que lidera un grup d’extrema dreta cada vegada amb més poder. Feuchtwanger, que va acabar sent perseguit pel règim nazi, trobava l’estil de Mein Kampf deplorable: “Les 164.000 paraules són 164.000 atemptats contra la gramàtica i les normes d’estil de la llengua alemanya”, va escriure. La crítica assegurava que l’estil i les idees del llibre eren confuses, incoherents, no hi havia una estructura clara i, fins i tot, afirmava que podia dificultar la carrera política de Hitler. Una ressenya destacava que hi havia “lleugers dubtes sobre si el seny de l’autor es mantenia intacte”.

Per a molts historiadors i fins i tot per al govern alemany, l’aparició d’una edició crítica és una bona notícia. S’acabaran molts falsos mites. Hi ha informació ingent sobre Hitler, però potser poques anàlisis rigoroses de la seva obra. Segons els historiadors, hauria de servir per immunitzar la joventut contra l’extremisme polític i la intolerància. La ministra d’Educació alemanya, Johanna Wanke, creu que l’edició comentada hauria d’estudiar-se a les escoles perquè el pensament polític de Hitler no quedés sense una rèplica. ¿Pot la reedició del llibre alimentar l’extrema dreta? Aragoneses creu que no: “Sempre han tingut accés a tot el material sobre Hitler i el nazisme està prenent altres formes. L’impacte hauria de ser mínim”.

Més continguts de

SANT JORDI

Amb el suport de

Amb el suport de

Aquest és un contingut editorialment independent, escrit i editat per periodistes de l'ARA i finançat per un tercer

Seguir llegint →

Recomanador de Sant Jordi interactiu

El recomanador de llibres per Sant Jordi

Entra aquí i descobreix quin llibre t'interessa: respon a quatre preguntes bàsiques i et proposarem els títols que encaixen amb la teva elecció. Tens prop de 200 títols per jugar