ART

Mela Muter torna a enlluernar un segle després

El Museu d’Art de Girona redescobreix la pintora polonesa, que havia exposat a les Galeries Dalmau

L’antiquari i marxant d’art Josep Dalmau va viatjar a París a principis de segle passat per conèixer una pintora d’origen polonès que ell volia exposar a Barcelona. Anglada Camarasa l’hi havia recomanat. I no anava errat. Els quadres de Mela Muter (Varsòvia, 1876 - París, 1967) el van fascinar i va aconseguir que la seva obra inaugurés les Galeries Dalmau el juny del 1911. La reacció de la crítica va ser unànime: Eugeni d’Ors i Joaquim Folch i Torres van exalçar els quadres d’aquella artista que pintava gent pobra i desvalguda amb colors vius i una mirada trista, amb pinzellades que no omplien tot el llenç, i dotant els personatges i paisatges d’una gran expressivitat. I, a sobre, es reivindicava polonesa i no russa, com solien catalogar-la als articles de premsa. L’èxit va ser tal que la Junta de Museus li va comprar dos quadres i Dalmau la va tornar a convidar un any després en una mostra col·lectiva amb catorze artistes més de la colònia polonesa que vivia al París de l’època.

A partir d’aquest cap de setmana i fins a Sant Jordi, el Museu d’Art de Girona no només recupera la figura injustament desconeguda de Mela Muter sinó que també reprodueix les dues exposicions que va fer a Barcelona i la de la Sala Athenea de Girona el 1914, i les amplia fins a una setantena d’obres. L’extraordinària mostra Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya ofereix una visió completa i panoràmica de l’artista i una selecció dels seus contemporanis.

Mela Muter es va establir a París el 1901 i va aconseguir un gran ressò dins les avantguardes i una elevada cotització com a retratista. “És un dels artistes més importants de la primera meitat del segle XX, ja no entre els polonesos o entre les dones. És absolutament millor que les dones pintores que surten als catàlegs, millor que Frida Kahlo, per suposat”, diu Artur Tanikowski, comissari junt amb Glòria Bosch i Susanna Portell. ¿Però així per què Mela Muter no és mundialment coneguda? El fet que fos dona, polonesa i jueva assimilada, i que a partir dels anys 20 anés sumant pèrdues (el fill; l’amant, el polític Raymond Lefebvre, l’amic Rilke) no hi va ajudar. Tampoc el seu activisme d’esquerres. Ni les temàtiques que pintava -la maternitat, la vellesa, la discapacitat, la misèria-, que li van valer el qualificatiu de “pintora viril” que ella refusava. I encara va afavorir el seu oblit el fet que “no s’establís a la gran ciutat sinó a províncies, buscant paisatges que la inspiressin”, explica Tanikowski. Els pintors polonesos estaven àvids de món, volien conèixer la tradició europea i alhora els seus contemporanis, per això a l’obra de Muter s’hi poden veure influències de Van Gogh a Picasso passant per Olga Boznanska.

Un talent universal

L’exposició també ressegueix el periple vital de Muter per indrets com la Provença, el País Basc, Colliure, Toledo i Girona. L’artista va aprofitar l’exposició gironina per quedar-se un parell de mesos a la ciutat: pinta el mercat d’Amer, Tossa de Mar (la mostra en recupera una aquarel·la mai vista), un pagès refet anomenat Nando, el Carrer Cúndaro i L’Onyar a Girona. Aquestes dues últimes obres pertanyen al fons de la ciutat. Des del 2014 el MNAC en té a l’exposició permanent dues més: la Santa Família, probablement la que millor representa l’obra de Muter per estil i temàtica, i el retrat de Josep Dalmau. Però la majoria de peces venen de fons privats i en concret de la família Nawrocki, el marxant que als anys 60 va redescobrir l’obra de Muter i va lluitar per conservar el seu llegat. Fins als anys 90, però, no va tornar a sortir a la llum. Girona ja li va dedicar una mostra fa 25 anys. Ara fa justícia a un talent universal.

Més continguts de