Mercè Rodoreda omple la Tate Modern

LondresLectura de poesia, música en directe a càrrec d’Ana da Silva, la fundadora de The Raincoats, reflexió literària i metaliterària de la mà de l’irlandès Colm Tóibín i la catalana Najat El Hachmi, i literatura, literatura amb majúscules, sense més adjectius.

Tot plegat, els ingredients variats de l’acte multidisciplinari i animadíssim -ple a vessar, més de cent persones- que ahir al vespre, en un dels bars de la Tate Modern de Londres, va servir per destacar el protagonisme in absentia de Mercè Rodoreda, la convidada estel·lar de la nit.

El llançament del número 45 del magazín cultural Five Dials, que edita Penguin Books, va ser l’excusa, alhora, per donar rellevància a la primera edició anglesa, que no en anglès, de la novel·la pòstuma de Mercè Rodoreda La mort i la primavera, apareguda el 1986, tres anys després del decés de l’autora de La plaça del Diamant.

Five Dials ha volgut dedicar el fins ara últim lliurament de la publicació a un tema molt de moda al Regne Unit, més encara després del Brexit: Europa. Però hi ha afegit un interrogant, Europa?, com si el signe serpentejant fos el núvol que emboira sovint l’existència i la impotència del continent, sobretot quan el miren, el malmiren des del Regne Unit, o de la seva difícil voluntat d’ésser. I com a colofó a una aposta editorial del tot valenta atès el vent que bufa a la vora del Tàmesi, Penguin, potser per obrir-se més enllà del canal de la Mànega, ha llançat la primera col·lecció de clàssics europeus, Penguin European Writers. Una col·lecció que té l’honor d’obrir un tòtem de les lletres catalanes, la Rodoreda, amb l’esmentada novel·la.

Ha quedat dit que ja s’havia publicat en anglès i, de fet, la traducció és la mateixa que va fer Martha Tennent per a l’edició nord-americana, del 2009. En el cas de Penguin, a més, inclou un prefaci de Colm Tóibín, que va establir un estimulant diàleg amb Najat El Hachmi, en aquest cas no només sobre Mercè Rodorera sinó també a propòsit d’un text de l’autora de L’últim patriarca que ha aparegut a L’Avenç del mes d’abril passat, La llengua dels somnis. La versió en anglès apareix també al número sobre Europa? de Five Dials.

Esperonar traduccions

Doble presència catalana, doncs, ahir a la Tate Modern, passat i present de la literatura del país, o present clàssic i present sense etiquetes. Perquè Rodoreda mai envelleix i Najat El Hachmi la té ben sabuda i apamada. I hi dialoga, ni que sigui inconscientment, des que es va trobar amb Aloma a l’escola: “Una obra que vaig sentir que em parlava de coses molt familiars tot i que, en principi, el seu món no tenia res a veure amb el meu”, com recordava ahir a aquest cronista.

Encara que Rodoreda no és cap desconeguda en el paisatge internacional -compta amb trenta-sis traduccions de La plaça del Diamant -, “el fet que aparegui ara aquesta edició anglesa esperona més traduccions de La mort i la primavera ”, comentava també ahir a l’acte Izaskun Arretxe, directora de l’àrea de literatura de l’Institut Ramon Llull.