ARTS ESCÈNIQUES
Cultura 13/07/2018

Més de 320 cantants planten cara al Minotaure al Grec

L’Orfeó Català debuta al festival participant a l’espectacle

Núria Juanico
2 min
Més de 320 cantants planten cara al Minotaure al Grec

BarcelonaFa més de 40 anys que el Festival Grec omple les nits d’estiu barcelonines d’arts escèniques, però, en tot aquest temps, l’Orfeó Català encara no n’havia format mai part. L’edició d’enguany del festival esmenarà aquesta absència i acollirà el debut de la formació. Prop de 320 cantants donaran forma a ‘El monstre al laberint’, un muntatge a cavall del concert, l’òpera i el teatre i que es pot veure diumenge en una única funció. L’espectacle, amb música de Jonathan Dove i llibret d’Alasdair Middleton, reuneix en escena intèrprets professionals i no professionals per relatar el mite de Teseu a través de la música i el moviment.

“És una peça coral en el sentit més ampli de la paraula i, a més, serà una experiència comunitària amb participants que tenen des de sis anys fins a adults”, explica el director musical de l’espectacle, Simon Halsey. En aquesta ocasió hi participen tots els cors infantils i joves de l’Orfeó Català, cantants que s’han sumat individualment a la iniciativa i els membres del projecte social Clavell XXI, així com la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC). “Mai havia treballat amb tanta gent a escena. La força coral té tot el protagonisme, perquè volem omplir el Grec de veus meravelloses”, afirma Constanza Brncic, que s’ha encarregat de la direcció artística, la posada en escena i la coreografia de la peça.

A banda d’aquesta monumental representació coral, ‘El monstre al laberint’ també compta amb la veu de Lluís Homar com a Minos i la presència de l’acròbata Quim Giron, que donarà vida al Minotaure juntament amb una banda de metalls. “Hem ideat el Minotaure com un malson que va canviant de forma: a vegades és un monstre col·lectiu i, d’altres, un ésser individual”, precisa Brncic. Aquest serà el monstre que un grup de nens i nenes, acompanyats de Teseu (el tenor Marc Sala), haurà de combatre en un llarg viatge poètic i emocional. “La seva història té certes similituds amb els nens i joves que han de marxar d’un lloc per un conflicte bèl·lic”, diu la directora. Tant el laberint com els altres paisatges de la història són coreogràfics: es crearan a partir dels moviments i el vestuari dels membres dels cors.

‘El monstre al laberint’ va néixer com un encàrrec de la London Symphony Orchestra, la Berliner Philharmoniker i el Festival d’Aix-en-Provence a Jonathan Dove amb l’objectiu de portar a escena una creació contemporània amb un repartiment mixt i que es pogués interpretar en països diferents en els respectius idiomes.

stats